Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de julio de 1852 - ibídem, 22
de junio de 1923) , retratava entre 1890
i 1923, Vista general de la Torreta d'Olius, la imatge passaria al Fons Estudi de
la Masia Catalana, per cessió de la seva vídua l’any 1927.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8663/rec/14
El segle X , els comtes d'Urgell tenien un palau a Olius, documentat l'any
985 en la donació que feu el prevere Duran d'unes terres i vinyes «in castro
Olius». Surt citada en l'Acta de Consagració de l'església de Sant Esteve
d'Olius, quan l'any 1002, el comte Ermengol I d'Urgell fa donació d'un alou del
castell d'Olius al seu fidel Isarn i en ven un altre pel preu de deu sous.
L'any 1029, el comte Ermengol II el Pelegrí feu una escriptura de franquícia i
donació a Guillem i a la seva muller Guilla del cens que li corresponia d'un
alou del castell d'Olius.
Com acostuma a succeir- avui encara-
la terra quasi mai és per a qui a treballa, i la Torreta passa al domini del bisbat d’Solsona, l’any 1182 per cessió del comte Ermegol, al Monestir de Santa Maria de Solsona, per aquesta raó els bisbes , ostentaren el títol de "marquesos
d'Olius" i fou la seva residència estival. Als anys 1790 el bisbe de
Solsona, Rafael Lasala Locela (Castellón), 7.VIII.1716 + Solsona (Lérida),
17.VI.1792 ) , encara es titulava
senyor i marquès d'Olius
El Palau es trobava ja en decadència al segle XVI.
Avui, com bona part del Patrimoni Immoble vinculat antigament a les activitats agrícoles és un establiment de turisme rural.
https://www.escapadarural.com/casa-rural/lleida/la-torreta-d-olius
.png)
A l’escut d’Olius, s'hi representa l'antic
castell d'Olius (segle X ), que al començament era la residència dels comtes
d'Urgell (per això el castell conté les armes del comtat: escacat d'or i de
sable), els muntants , les flors de lis , la
corona de marquès i el bàcul, fan
al·lusió a l'antiga jurisdicció dels bisbes de Solsona, marquesos d'Olius.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Podem, amb els mitjans tècnics i humans d'avui és feina senzilla, completar aquell projecte; feu-nos arribar imatges actuals a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Les noticies que arriben d’aquí, de Gaza, de Cisjordània, d’Ucraïna, de l’Àfrica, fins les relatives als fenòmens meteorològics, no ajuden a mantenir l’ànim, oi?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació