Un dia, al sortir de la piscina de Pont de Suert en la que nado habitualment, em decideixo a entrar a la Residència de Gent Gran ja que des de feia dies pensava en la gran quantitat de històries que es guarden en el seu interior. Truco al timbre i m’atén molt amablement la Soli, Treballadora Social, que em posa en contacte amb un personatge eixerit i divertit a qui entrevisto una tarda.
-Hola Jaume, primer de tot m’has de dir el teu nom
complert, data i lloc de naixement.
-Soc Jaume
Perucho Martimpé, vaig néixer el 22 de juliol de 1933 a Casa Cónsol de
Corroncui.
-Corroncui es poble molt bonic. Hi he estat una
vegada i crida l’atenció la façana de l’església.
-Sí, és
romànica i la van baixar del poble vell. Un dia ens van prendre el pany, de la
resta res.
-¿El poble estava situat primitivament en un altre
indret?
-Sí, més
amunt, sota una roca. Els moros van fer un safareig que recollia l’aigua de la
penya. Una aixeta daurada en forma de cap de moro també va desaparèixer. D’allí
molta gent va marxar cap a França i d’algunes cases encara es poden veure les
runes. La nostra era molt gran. Hi vam tindre per la guerra un frare amagat que
el van matar a Lleida i després el van fer sant a Tarragona.
-Però el poble nou es veu petit.
-Tenia 15
cases i totes han desaparegut menys dos. Una és d’una mestra i l’altra la dels
formatges.
-Suposo vas néixer a casa?
-Dels 5
germans que érem, quatre vam néixer a casa i un a Tremp.
-Què recordes de quan hi vivies?
-Eren cases
arrenglerades però separades. Unes més riques que altres però el dia a dia era
igual per totes: sembrar, segar, dallar, fer hort, arreplegar trumfes, menar el
bestiar...
-Quines es van buidar primer?
-Les més
riques! Direcció Puigcercós, Lleida, Reus... a on trobaven feina.
-Vas anar a estudi de xic?
-Sí, parlem
dels anys 40. Primerament es feia classe en una casa abandonada; els amos havien
marxat cap a França. No sé perquè va desaparèixer i anàvem a Pinyana. Darrerament
es portava la canalla fins a la Creu de Perves i venien a classe a Pont.
-Com era la teva vida?
-Jo era
cabaler, però m’estava a casa quan em convenia. La feina de pagès sempre m’ha
agradat i he procurat fer-la bé. Amb 14 anys vaig estar un estiu llogat a Cal
Casat de Sarroca, que em van pagar un total de 90 pessetes. Al tornar al poble
treballava fent jornals en lo que sortia.
-No t’has casat...
-No. Quan la
mare va morir, el 5 de maig de 1955 van quedar sols a casa el pare, un germà i
jo, i vam decidir anar a viure a Tremp ja que hi teníem una germana. Allí em
guanyava la vida venen carn als soldats. Després el ramader més ric de
Catalunya, un senyor d’Agramunt que tenia 12.000 ovelles, em va proposar
treballar amb ell, i em vaig ocupar del seu ramat durant 9 anys. Compràvem el bestiar a Múrcia. Jo anava cada
setmana a l’escorxador i era bo fent escandalls; això és: es tria al corder més
bo, després al més dolent i un de mitjà. Es pesen i es calcula la mitja del pes;
el resultat serà el que contarà per tots els caps de bestiar que hi portes. Si
es fa bé és un mètode ràpid i just. Tot marxava perfecte fins que el joc i les
faldilles el van arruïnar i tot es va acabar.
-I que vas fer quan la cosa va fracassar?
-Vaig tornar
cap a casa i vaig comprar un tractor, 30 ecgües
i 300 ovelles. Vaig arrendar tota la terra del terme, que era molt bona i
donava fruit. Arrendava una muntanya i conllogava ovelles de tots els pobles
del voltant. Fins d’Antist venien i tot. Un dia, quan tenia 48 anys, arribo amb el jeep a la muntanya i just al
posar el peu a terra em fa un mal de deu. Em van haver de portar a Barcelona i
em van diagnosticar una trombosi. Com que la cama era casi negra, la van haver
de tallar per la gangrena. Vaig passar-me 4 meses a l’Aliança. I des de llavors
que vaig amb crosses i ara amb cadira de rodes.
-Què recordes d’aquest temps?
-Conec a molta
gent perquè m’he mogut molt, per tota Espanya i per l’estranger. Abans de
tallar-me la cama havia viatjat per Europa; després em van trucar el cotxe per
a poder conduir-lo i amb ell i les crosses varies vegades havia anat a caçar
cérvols a Córdoba! A Puigcerdà anava a la fira de cavalls... m’he mogut molt,
molt!
-Alguna anècdota divertida...
Es posa a
riure, i fa cara de pillo.
-Abans de
tallar-me la cama vaig fer el manteniment en un càmping nudista a Agde, prop de
Beziers, a França. Em va costar 15 dies traurem els pantalons! Ja m’ho deien,
ja, perquè allí tothom anava sense res, però a mi em feia cosa malgrat que hi
havia molt respecte. Un cop decidit, tot va rutllar sol. Hi vaig estar tres
anys.
-A l’hivern us taparíeu, digo!!!
-Jajajajaja ... clar, clar. Només ens despullàvem a l’estiu! L’amo era amic de De Gaulle, que va aparèixer dos vegades per allí. A mi em preguntava coses d’Espanya i m’assegurava que Franco era un garrepa.
Malgrat que l’han operat del cor recentment i l’han donat l’extremunció tres vegades, a aquest supervivent de la pagesia no li fa mal res, menja de tot i es troba perfecte de salut i content a la Residència de Pont on va entrar per voluntat pròpia fa 11 anys i mig.
Foto de
l’església de Corruncui de Ceferí Rocafort Samsó, 1904 (CEC)
Guillermina Subirá Jordana. Senterada, setembre 2022
Chaume
ResponEliminaE LLECHIT AM GRAN INTERES LA TEUA HISTORIA
MOL
PRO
MOL
INTERESAN
UNA FORTA ABRACADA