CORRONCUI DEL MEU COR !

 

Un dia, al sortir de la piscina de Pont de Suert en la que nado habitualment, em decideixo a entrar a la Residència de Gent Gran ja que des de feia dies pensava en la gran quantitat de històries que es guarden en el seu interior. Truco al timbre i m’atén molt amablement la Soli, Treballadora Social, que em posa en contacte amb un personatge eixerit i divertit a qui entrevisto una tarda.

-Hola Jaume, primer de tot m’has de dir el teu nom complert, data i lloc de naixement.

-Soc Jaume Perucho Martimpé, vaig néixer el 22 de juliol de 1933 a Casa Cónsol de Corroncui.

-Corroncui es poble molt bonic. Hi he estat una vegada i crida l’atenció la façana de l’església.

-Sí, és romànica i la van baixar del poble vell. Un dia ens van prendre el pany, de la resta res.

-¿El poble estava situat primitivament en un altre indret?

-Sí, més amunt, sota una roca. Els moros van fer un safareig que recollia l’aigua de la penya. Una aixeta daurada en forma de cap de moro també va desaparèixer. D’allí molta gent va marxar cap a França i d’algunes cases encara es poden veure les runes. La nostra era molt gran. Hi vam tindre per la guerra un frare amagat que el van matar a Lleida i després el van fer sant a Tarragona.     

-Però el poble nou es veu petit.

-Tenia 15 cases i totes han desaparegut menys dos. Una és d’una mestra i l’altra la dels formatges.

-Suposo vas néixer a casa?

-Dels 5 germans que érem, quatre vam néixer a casa i un a Tremp.

-Què recordes de quan hi vivies?

-Eren cases arrenglerades però separades. Unes més riques que altres però el dia a dia era igual per totes: sembrar, segar, dallar, fer hort, arreplegar trumfes, menar el bestiar...

-Quines es van buidar primer?

-Les més riques! Direcció Puigcercós, Lleida, Reus... a on trobaven feina.

-Vas anar a estudi de xic?

-Sí, parlem dels anys 40. Primerament es feia classe en una casa abandonada; els amos havien marxat cap a França. No sé perquè va desaparèixer i anàvem a Pinyana. Darrerament es portava la canalla fins a la Creu de Perves i venien a classe a Pont. 

-Com era la teva vida?

-Jo era cabaler, però m’estava a casa quan em convenia. La feina de pagès sempre m’ha agradat i he procurat fer-la bé. Amb 14 anys vaig estar un estiu llogat a Cal Casat de Sarroca, que em van pagar un total de 90 pessetes. Al tornar al poble treballava fent jornals en lo que sortia.

-No t’has casat...

-No. Quan la mare va morir, el 5 de maig de 1955 van quedar sols a casa el pare, un germà i jo, i vam decidir anar a viure a Tremp ja que hi teníem una germana. Allí em guanyava la vida venen carn als soldats. Després el ramader més ric de Catalunya, un senyor d’Agramunt que tenia 12.000 ovelles, em va proposar treballar amb ell, i em vaig ocupar del seu ramat durant 9 anys.  Compràvem el bestiar a Múrcia. Jo anava cada setmana a l’escorxador i era bo fent escandalls; això és: es tria al corder més bo, després al més dolent i un de mitjà. Es pesen i es calcula la mitja del pes; el resultat serà el que contarà per tots els caps de bestiar que hi portes. Si es fa bé és un mètode ràpid i just. Tot marxava perfecte fins que el joc i les faldilles el van arruïnar i tot es va acabar.

-I que vas fer quan la cosa va fracassar?

-Vaig tornar cap a casa i vaig comprar un tractor, 30 ecgües i 300 ovelles. Vaig arrendar tota la terra del terme, que era molt bona i donava fruit. Arrendava una muntanya i conllogava ovelles de tots els pobles del voltant. Fins d’Antist venien i tot. Un dia, quan tenia 48 anys,  arribo amb el jeep a la muntanya i just al posar el peu a terra em fa un mal de deu. Em van haver de portar a Barcelona i em van diagnosticar una trombosi. Com que la cama era casi negra, la van haver de tallar per la gangrena. Vaig passar-me 4 meses a l’Aliança. I des de llavors que vaig amb crosses i ara amb cadira de rodes.

-Què recordes d’aquest temps?

-Conec a molta gent perquè m’he mogut molt, per tota Espanya i per l’estranger. Abans de tallar-me la cama havia viatjat per Europa; després em van trucar el cotxe per a poder conduir-lo i amb ell i les crosses varies vegades havia anat a caçar cérvols a Córdoba! A Puigcerdà anava a la fira de cavalls... m’he mogut molt, molt!

-Alguna anècdota divertida...

Es posa a riure, i fa cara de pillo.

-Abans de tallar-me la cama vaig fer el manteniment en un càmping nudista a Agde, prop de Beziers, a França. Em va costar 15 dies traurem els pantalons! Ja m’ho deien, ja, perquè allí tothom anava sense res, però a mi em feia cosa malgrat que hi havia molt respecte. Un cop decidit, tot va rutllar sol. Hi vaig estar tres anys.

-A l’hivern us taparíeu, digo!!!

-Jajajajaja ... clar, clar. Només ens despullàvem a l’estiu! L’amo era amic de De Gaulle, que va aparèixer dos vegades per allí. A mi em preguntava coses d’Espanya i m’assegurava que Franco era un garrepa. 

Malgrat que l’han operat del cor recentment i l’han donat l’extremunció tres vegades, a aquest supervivent de la pagesia no li fa mal res, menja de tot i es troba perfecte de salut i content a la Residència de Pont on va entrar per voluntat pròpia fa 11 anys i mig.

 

Foto de l’església de Corruncui de Ceferí Rocafort Samsó, 1904 (CEC)

 

 

Guillermina Subirá Jordana.  Senterada, setembre 2022