Fotografia de Albert Benet i Clarà (1941 – 2012)
Llegia del mas LLordella, o de la Llordella, topònim del que Francesc de Borja Moll Casanovas
(Ciudadela, España, 10 d’octubre de 1903 - Palma de Mallorca, España, 18 de
febrer de 1991) diu a la seva obra “Els Llinatges Catalans”, que prové de la
forma femenina i diminutiva de –llor-, del llatí –laurus-, “llorer”
Mas aïllat situat sobre un puig en una depressió de la vall Lloreda. Per
arribar-hi, cal prendre la carretera de Cardona al Miracle BV-3001 i, al km. 7,
agafar la cruïlla de camins que porta fins al mas.
https://tracesmap.org/obra/o_2042/
Es tracta d'un conjunt d'edificacions entre les quals destaca la masia, la
construcció principal i de majors dimensions. Està orientada a llevant i té
planta rectangular, amb planta baixa, tres pisos i coberta de teula àrab de dos
aiguavessos amb carener perpendicular a la façana principal; donat el desnivell
del terreny, la planta baixa només és visible des d'una banda de l'edifici. La
distribució d'obertures és totalment simètrica. Així, la façana orientada al
nord-oest presenta tres eixos de composició vertical al primer i segon pis: en
l'últim nivell, dues finestres adovellades i ampit flanquegen una gran porta
adovellada d'arc de mig punt que dona a un balcó individual al centre de la
façana; al pis inferior hi ha dues petites finestres més d'arc a nivell, també
adovellades i amb ampit, així com una porta d'arc pla al centre amb brancals i
llinda de pedra que permet l'accés a una plataforma adossada que ocupa tota la
planta baixa d'aquesta façana, amb una coberta plana delimitada per baranes de
ferro que fa la funció de terrassa.
Destaca també la façana orientada a l'est, amb quatre eixos de composició
vertical. A la planta baixa hi ha dues portes d'arc pla, i la resta de pisos
combinen les finestres rectangulars amb òculs de diverses dimensions. Al centre
del segon i tercer pis hi ha, situada de manera simètrica, una galeria
constituïda per dos grans arcs de mig punt i tancada per baranes de ferro.
A l'oest i al nord de la masia s'aixequen un conjunt d'edificacions annexes
que formen un pati tancat.
Completa el conjunt una capella advocada a la Mare de Déu dels Dolors,
situada dins la mateixa estructura de la masia.
La casa de la Llordella ja apareix en escrits del comte Bramon de Cardona
de l’any 1019, com totes les cases però,
va anar sofrint restauracions i ampliacions amb el pas del temps. En una
d’aquestes restauracions duta a terme per en Ramon Llordella en l’any 1868 es
va construir la capella.
Es tracta d’una capella familiar, no gaire gran, en la que hi trobem un retaule de fusta fet, també per aquelles dates, per persones de la mateixa casa.
En el seu interior hi trobem la Mare de Déu dels Dolors i un Sant Crist.
A la dreta de la capella hi trobem una petita sagristia, en la que es
conserven tots els vestits de fer missa d’aquella època
https://www.heraldicafamiliar.com/llordella/
https://www.armoria.info/libro_de_armoria/llordella.html
El mas apareix documentat des del segle XIV, tot i que la seva aparença
actual es deu a una reforma del segle XIX; així es notifica en una llinda en
una de les portes de llevant: “Ramon Llordella feu fer esta obra per Franco Esquius
mestre de cases en 1868”
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/
Aqui, sembla però, que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA:
Ara però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació