Lluís
Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922) fou enginyer de mines, geòleg, fotògraf pioner i president del Centre
Excursionista de Catalunya, de l'Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de
Ciències i Arts de Barcelona. El 13
d'octubre de 1890 es casà amb Dolors de Gomis i de Portolà, nascuda a Agullana
, l’Empordà sobirà , població amb la qual sempre quedà vinculat, i on retratava
entre altres el Mas Perxés, el 29 de novembre de 1891, la fotografia seria
cedida pel Centre Excursionista de Catalunya, al Fons Estudi de la Masia
Catalana.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/5453/rec/49
https://empordaturisme.com/patrimoni/mas-perxes/
l’edifici
principal es recolza sobre una antiga estructura de voltes de pedra que
canalitzen una deu d’aigua que abasteix les cuines i davalla fins als horts. A
l’interior, hi ha una sala central amb tot de cambres i alcoves al voltant. Cal
destacar també la gran eixida, orientada al sud, amb torretes i matacans defensius,
fet força freqüent en els grans masos d’aquesta comarca fronterera. Una gran
torre quadrada, amb una balconada superior i sense aparent caràcter defensiu,
s’aixeca adossada a llevant del mas. Diferents construccions menors, bastides
durant aquest segle, completen el conjunt d’edificis que conformen el mas. En
aquest casal, en el moment de la retirada de les forces republicanes el 1939,
van aplegar-s’hi molts membres de la plana major de la Generalitat i nombrosos
intel·lectuals. Antoni Rovira i Virgili en va fer l’escenari del relat «Els
darrers dies de la Catalunya Republicana».
https://www.lamira.cat/visions/1161/mas-perxes-la-darrera-nit-el-darrer-sostre
Aquesta és la casa. Sentiu? 5 de febrer de 1939. La lluna plena il·lumina la foscor d’una matinada que tardarà dècades a esvair-se. Els governs català i basc i una llarga filera d’intel·lectuals (Pompeu Fabra; Mercè Rodoreda; Joan Oliver, Pere Quart… ) enfila l’exili. Unes 300 persones amuntegades passen la darrera nit al Mas Perxés, a pocs quilòmetres d’Agullana (Alt Empordà). Al soterrani i al primer pis s’hi guarden peces del Museu Arqueològic de Catalunya i retaules medievals ben embalats. El patrimoni nacional també pateix. Sopen per torns de 80 i quan van a fer les seves necessitats s’eixuguen amb bitllets de la República que ja no valen res. El president de la Generalitat, Lluís Companys Jover (Tarrós, 21 de junio de 1882-Barcelona, 15 de octubre de 1940) , acompanyat del lehendakari, José Antonio Aguirre Lekube (Bilbao, Vizcaya, 6 de març de 1904-París, 22 de març de 1960) – que reeixirà en l’intent d’escapolir-se de la recerca nazi, duta a terme a requeriment de dictador Franco - , encapçalen la comitiva plena de barrets xamberg deixant enrere el mas destruït parcialment per la columna Líster que vol fer-lo volar tot pels aires.
Sortosament, Déu sigui lloat, Cam Perxés encara existeix.
Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922)
Dolmen
de la pedra nova d'Agullana. 27.11.1891
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània:
https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/
Aqui, sembla però, que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA:
Haurem de plorar per l'Argentina.
https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/el-nadal-de-javier-gerardo-milei-per-als-argentins/
https://www.youtube.com/watch?v=6heAzUcD1Ls
Ara i aquí però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació