https://www.historiadebarcelona.org/fotos/la-torre-estela/
Llegia que la Torre Estela va ser construïda al segle XVI i enderrocada – oficialment
- per un error dels tècnics encarregats de construir la Diagonal.
S’explica que si haguessin estat
fidels als plànols de Ildefons Cerdà Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre
de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876 , la Torre Estela, encara hi seria on ara tenim la plaça Pius
XII.
Costa de creure, el mètode “ Casado” d’obtenció de títols acadèmics, no es
generalitzava pels afins al poder en aquella època.
És més plausible que l’acció duta a terme dels tècnics encarregats de
construir la Diagonal, fos del tot conscient i deliberada.
Els tècnics van aplicar el grau d’inclinació donat per Ildefons Cerdà en
l’encreuament de Passeig de Gràcia amb Diagonal, al de Pau Claris, sense tenir
en compte que el Passeig de Gràcia és l’únic carrer de l’Eixample que no és
paral·lel als altres, canviant així la inclinació de l’avinguda.
La Torre Estela era la residencia d’estiu dels Comtes de Vallcabra. Un
imponent edifici de pedra, de tres plantes amb cinc balcons a la façana
principal a la primera i segona plantes. Enfront a la masia els comptes van
construir una capelleta per allotjar un crucifix trobat mentre es llauraven els
terrenys de la masia. El Crist tenia fama de miracler i la gent de la contrada
acudia per venerar la imatge.
Un grau de desviació sobre el plànol original de l’Eixample, va representar
el final de la Torre Estela i altres masies de les Corts, que Cerdà respectava.
Els poc més de 8 metres de desviació respecte als plànols de Ildefons Cerdà
van fer que la Masia quedés al bell mig de la Diagonal que avançava i va ser
enderrocada al 1925 per construir-hi la plaça de Pius XII
Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26
de juliol de 1960), la retratava per al Fons Estudi de la Masia Catalana, abans
de l’enderroc.
No trobava la data en que es va produir la digitalització a l’excel·lent treball l’Estudi de la Masia Catalana Difusió del resultats d’una recerca del Josep Font Sentias ( Moià l'any 1963) , intueixo que la transcripció en llengua catalana de les dades dels registres fets majoritàriament en castellà, han estat una de les causes dels d’errors i/o omissions, sense excloure les “ alteracions “ dutes a terme per motivacions polítiques anticatalanes.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danès i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació