Anava a l’Ajuda
de Balenyà. Cal fer-ho.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/12/agrair-i-demanar-visita-al-santuari-de.html
M’arribava fins
al mas Tria on em confirmaven que no tenen noticia de cap capella:
Continuava, per
fer-ne fotografies, fins al Puig, que
és avui un establiment de turisme rural :
https://www.accac.cat/index.php?seccio=cases&id=147
https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig
El Mapa de
Patrimoni explica que al segle XIII el mas Puig era un casal on s'hi aplegaven
els delmes del monestir de Sant Llorenç del Munt.
El mas des Puys o
Puig consta en els fogatges de 1360, 1497 i de 1553.
La propietat del Puig va quedar lligada a la
del mas Tria l'any 1657, quan l'hereu Francesc Puig va casar-se amb la pubilla
Maria Tria. En aquell moment, van
traslladar-se al mas Tria i el Puig va quedar com a masoveria.
A principis del
segle XXI s'hi va fer una altra gran reforma per habilitar-la com a casa de
colònies. Ens agradarà tenir noticia a l’email castellardiari@gmail.com de l’autor
Em semblava increïble
que no aparegui l’església de Sant Fruitós & L’Ajuda al Fons Estudi de la
Masia Catalana.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Baleny%C3%A0
El Josep Salvany
i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de
gener del 1929), de qui tenia el goig i l’honor de confegir la fitxa per al
Col·legi de Metges:
https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EDID
Feia la fotogràfic
mítica, repetida milers de vegades : Creu de terme de Balenyà amb l'església de
la Mare de Déu al fons
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/2180/rec/2
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació