MASIA PALÀ DE COMA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMÍLIA . CARDONA . EL BAGES

 

L’enciclopèdia catalana a l’entrada Palà de Coma, diu ; edifici del municipi de Cardona (Bages).

El Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26 de juliol de 1960)  retratava entre 1926 i 1937, Vista general d'una masia de Su. Em costava Déu i ajuda, concretament la del Quim Costa Ratera, desprès del dubte – del tot justificat i  raonable- de la Lourdes Xixons Rib, de Su. Identificar la masia com la masia Palà de Coma:  


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8603/rec/2


https://www.facebook.com/photo.php?fbid=10225039134581215&set=p.10225039134581215&type=3

A la Llista de llocs de culte de Cardona i rodalies, trobava ; Capella de la Sagrada Família       a la masia de Palà de Coma (Barri de Coma)

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_llocs_de_culte_de_Cardona_i_rodalies

No trobava imatges del interior, ho demanaré a reserves@paladecoma.com , i al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) arxiugavin@maristes.com

 


Llegia a : https://paladecoma.com/historia/

1788. Vots matrimonials entre la pubilla de Palà de Coma, Ramona Palà, i l’hereu de Cal Jovellar, Tomàs Jovellar. El casament significava la unió de les dues finques a mans de la següent generació.

Quan al topònim Palà: pendent

Coma : Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura

Palà de Coma, fora doncs un forma descriptiva del lloc on es troba la masia, en el pendent d’un prat alterós

El Pi del Rèvol va morir a causa del gran incendi del 1998.07.18-21 que també afectà a una altra pinassa famosa: AM Pi de les Tres Branques de Freixinet, Riner, el Solsonès.

https://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/bages-5/pi-del-revol-me/

https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

Arriben noticies terribles de Gaza i Cisjordània: 

https://www.guimera.info/wordpress/tribuna/lamic-invisible/

Aqui, sembla però,  que comencen els moviments dels demòcrates per foragitar FUERZA VIEJA

https://www.noticiasdenavarra.com/pamplona/2023/12/13/mocion-censura-gesto-historico-acuerdo-7634219.html

Ara però, ens convé que plogui, i de moment sembla que no ho farà, oi?. 

Comentaris