TENIU DADES DE L’AUTOR DELS EDIFICIS DE L’ESCOLA I LA CAPELLA DEL SAGRAT COR D’OLOT ?. LA GARROTXA

 

Escrivia l’any 2018 IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA D’OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA, en l publicació apareixen imatges antigues entre altres de l’escola de la Congregació de les Missioneres del Cor de Maria:

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2018/02/in-memoriam-dels-edificis-escolars.html

El Joan Dalmau Juscafresa s’afegia a la recerca dels edificis escolars de Catlunya, anteriors i/o coetanis a la dictadura franquista,  em feia arribar imatges de l’ Església i Col·legi  del Sagrat Cor de Maria a Olot.

Llegia a la pàgina https://www.cordemariaolot.cat/

Història de la Congregació de les Missioneres del Cor de Maria

El doctor Joaquim Masmitjà i de Puig va fundar la Congregació de les Missioneres del Cor de Maria a mitjans del segle XIX, en una època de una gran inestabilitat política,  i amb un analfabetisme total de la dona. Aquest prevere olotí culte i de classe benestant,  desplegà una gran activitat docent; preocupat per l’abandonament de la fe cristiana que veia en la gent i per les pèssimes condicions de vida de moltes noies d’Olot que vivien pobrament, no anaven a l’escola i des de petites havien de treballar en les fàbriques tèxtils. Coneix a Lliberada Ferrarons  Vives (Olot, 19 d'abril de 1803 - 21 de juny de 1842 ), una dona pobra, malalta i treballadora de la fàbrica de Sant Joan les Fonts, que va fer néixer en el cor d’aquell capellà jove el projecte d’una fundació educativa per a les noies obreres, que vivien situacions similars a les de la Lliberada i va iniciar la fundació d’una congregació religiosa que es dediqués a l’educació d’aquestes nenes i noies. L’educació de les dones era fonamental, tant la formació humana, intel·lectual i cristiana, ja que ella havia d’ésser després l’educadora de les generacions joves i influiria directament en tots els àmbits de la societat.

http://www.lliberada.org/lliberada29cat.pdf

Més tard, amb l’Eudalda Ferrer i Pasqual, una dona viuda, culta, de família benestant i amb inquietuts socials, posar en marxa la seva obra,  la posició  social benestant i les bones relacions socials de l’Eudalda  van ajudar i  permetre al Doctor Masmitjà aconseguir el seu objectiu.

 

Escollí set joves d’Olot capaces de dur a terme aquesta tasca: Teresa Terrada, que en seria la superiora, Magdalena Mirambell, Manuela Massegur, Maria Ribes, Francesca Pagès, Margarida Teixidor i Maria Àngela Rovira. Les Missioneres eren educadores que feien oposicions a Mestres estatals.

 

L’1 de juliol de 1848 va començar la tasca de catequesi i educació, considerant-se la data de fundació de la congregació Missioneres del Cor de Maria. Es dedicaven a l’oració, a  la catequesi i apostolat i, en poc temps, a l’ensenyament i l’educació cristiana.

 

En aquella època, la llei educativa del 1804 no contemplava ni l’ensenyament de la lectura, ni l’escriptura a les noies . A l’escola havien d’aprendre labors i doctrina cristiana.

 

Va ser amb la llei de 1836 que s’introdueix la lectura i l’escriptura a les noies.

 

Per  Joaquim Masmitjà   i de Puig (Olot, 29 de desembre de 1808 - Girona, 26 d'agost de 1886) l’educació  havia de ser una oportunitat  per  gaudir i  guanyar-se la vida. Va idear un pla educatiu que depassava en escreix les matèries, els continguts i la dedicació docent que prescrivien les lleis d’ensenyament de la seva època.

No trobada dades de l’autor de l’edifici de l’escola, ni del de la  CAPELLA DEL SAGRAT COR DE MARIA, de l’un i l’altre ens agradarà tenir-ne noticies a l’email castellardiari@gmail.com  , també, també de l’edifici nou.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/10355

El projecte de Joaquim Masmitjà i de Puig (Olot, 29 de desembre de 1808 - Girona, 26 d'agost de 1886) es va expandir a les següents poblacions gironines:

La Bisbal, 1851

Girona,1853 Plaça Catedral

Sant Esteve d’en Bas

Camprodon 1859

Santa Coloma de Farners, 1856

Lledó, 1860

Besalú 1860

Cassà de la Selva, 1863

Lloret de Mar, 1875

Sant Feliu de Guíxols, 1865

Blanes,1880

I catalanes 

Mataró, 1861

Valls, 1878

Diòcesi de Lleida: Tamarit de la Llitera, 1878

És una llàstima que  massa sovint l’església  no sap conciliar alhora la millora moral, cultural ,  social i econòmica de les classes  més desfavorides, l’interès històric  de les seves accions i àdhuc del Patrimoni que les fa possibles. Ens agradarà rebre imatges i dades de TOTS els centres de la Congregació de les Missioneres del Cor de Maria a Catalunya a l’email castellardiari@gmail.com