Tornava de Manresa on havia anat a
recollir la meva provisió de pa de fajol al Forn Jorba, i un cop superat el
peatge, advertia en el que intueixo és
la masia del Grauet – ens agradarà tenir-ne
confirmació a l’email castellardiari@gmail.com - que s’hi
fan obres.
El mas està documentat des de l'any
1328 amb el nom de Vilardell. A partir de 1534 la propietat passa a mans d'un
mas proper i molt més important, el Grau, amb la qual cosa passarà a ser
conegut amb el nom del Grauet o el Grau Xic.
El Mapa de Patrimoni de Castellbell i el Vilar ens la descriu així; Masia
situada al vessant esquerra del riu Llobregat, enfront del castell de
Castellbell i el Vilar i proper al Padró. S'hi accedeix des de Sant Vicenç de
Castellet, però també des del Lledó i el Grau. A mà dreta del camí d'accés hi
ha l'antiga bassa d'aigua, excavada a la roca. En arribar a la porta d'accés hi
ha un enllosat de pedra al terra, mig colgat.
Es tracta d'un mas clos, construït damunt d'una plataforma rocosa. El cos
més antic és de planta rectangular, dividit en planta baixa, pis i possiblement
golfes practicables. La coberta, parcialment ensorrada és de teula àrab, amb el
carener perpendicular a la façana, orientada a migdia.
El parament és de pedres de mida diversa, unides amb morter, ben escairada
a les cantoneres per tal de reforçar i embellir la construcció. La porta
principal del nucli més antic conserva els brancals i el marxapeus de pedra
sorrenca amb una llinda monumental. A l'interior, totes les estances estan
construïdes amb volta de canó, sempre respectant unes mides molt concretes.
Entrant a mà dreta es conserva el forn de pa amb el fumeral i al costat
esquerra, els diferents accessos a la cort pel bestiar amb la menjadora i, en
darrer terme, annexat posteriorment, un edifici de tres plantes, probablement construït
al segle XIX del qual ja no es conserva la coberta, però que era a dues aigües
amb el carener perpendicular a la façana principal. La planta baixa conserva
els cellers i les boixes de varies tines o cub a les quals s'hi accedeix des de
l'era.
A mà esquerra, es reprodueix el mateix sistema constructiu. Les primeres
estances adossades són les més antigues, amb els brancals de pedra i llindes de
fusta. En funció de les necessitats s'han anat construint i annexant
edificacions, seguint el mateix patró. Graons de pedra excavats a la roca,
portalades fetes íntegrament de pedra amb arcs de descàrrega. També s'observa
un afegit amb dues arcades, tal vegada una galeria oberta, que posteriorment es
va tornar a tapiar. Arran de terra, es van descobrint les diferents boixes que
comuniquen amb les tines ubicades en diferents indrets de la casa.
L'era es troba a l'interior del clos, protegida per un mur gruixut que es
fonamenta directament a la roca. És en aquest indret on es descobreixen tres
grups de cups.
El primer grup, de tres tines, probablement les més antigues, es troba a mà
esquerra de l'era. Els graons d'accés d'una d'elles ja no es conserva però el
seu estat, malgrat no tenir els cairons característics és bo. La segona tina
està colgada de terra i la tercera és interior. La coberta no es conserva.
El segon grup de tres cubs o tines es localitza a mà dreta. Es conserven
els graons d'accés, els murs i els cairons, a excepció de la coberta.
El tercer grup és el més llunyà en relació a l'era ja que està ubicat al
darrera de la casa. Es tracta d'un edifici que aprofita el desnivell del marge,
amb coberta a dues aigües, enfonsada però l'estat de les tines és molt bo. Per
sota hi ha la barraca doble que protegeix les dues boixes respectivament
(l'estructura es conserva en molt bon estat).
Entre el segon i el tercer grup de cubs hi ha un edifici fet en dues fases.
Es tracta d'un celler. La part posterior és la més antiga. Una finestra interna
conserva la data gravada a la llinda "1789" i a l'ampit encara es
poden llegir, (encara que més erosionades) les inicials "J E"
emmarcades en una sanefa rectangular.
L'any 1804, es construí un afegitó amb coberta a doble vessant i una
entrada voltada. La data està gravada a la clau de la volta. Entrant a mà
dreta, per sota d'una petita finestra, es conserva la base d'una premsa amb
l'eix.
https://toponimsdecastellbell.blogspot.com/2015/09/el-grauet.html
El Marcel ‘li
Puigdellivol Prat, publicava una fotografia , l'any 1981 encara conservava la
premsa.
Tornava de Manresa el 26.2.2024, havia recollit el pa del Forn Jorba, i un cop superat el peatge, m'aturava a retratar la masia.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Si tens la fortuna de viure en un
indret on tenen una llengua pròpia,
aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació