IN MEMORIAM. TIMOTEU COLOMINES COLL QUE FOTOGRAFIAVA ENTRE ALTRES LA MASIA DITA CAN DON JOAN, AVUI DESAPAREGUDA. BARCELONA

 

Feia recerca dels fotògrafs que col·laboraven amb el projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana, la major part d’ells citats parcialment , i trobava

L’elaboració del discurs pairalista a la Catalunya contemporània :  la contribució dels arquitectes i els estudiosos de la masia ( 1908-1936)*  Autor  Joaquim Maria  Puigvert i Solà, (1959-)

Un dels fotògrafs citats és Colomines, Timoteu, sense cognom matern, ni per descomptat lloc i data de naixement, ho esmena sortosament l’Enciclopèdia Catalana:

https://www.enciclopedia.cat/esportpedia/timoteu-colomines-coll

Timoteu Colomines Coll (Balaguer, Noguera, 1866 — Barcelona, 1926) retratava,  Vista general de Can Don Joan, cap a 1920, a Horta, fins a l’any 1904, municipi  de Sant Joan d’Horta, integrat avui al districte d’Horta-Guinardo

Ens agradaria rebre una imatge d’aquest català excepcional, que feia una excel·lent aportació al Fons Estudi de la Masia Catalana.

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/search/searchterm/Colomines%2C%20Timoteu/field/creato/mode/exact/conn/and

Llegia que Can Don Joan, coneguda també  com a casa noble de Cruïlles, i més antigament com a Mas Castellar, era una masia, actualment desapareguda, situada dalt d'un turonet al barri de la Clota de Barcelona, entre l'avinguda del Marquès de Castellbell i el carrer de Porto, a tocar de l'actual plaça de l'Estatut.

La finca tenia horta, jardí, gran extensió de vinya i aigua pròpia, arbres fruiters i antigament un molí fariner. A part de l'ús residencial, disposaven de parcers per treballar la terra.

 Segons Francisco Antonio de Zamora Peinado, (Villanueva de la Jara, provincia de Cuenca, 25 de julio de 1757 - Ibidem, 1812) Francisco de Zamora (finals del segle XVIII) el propietari era Joan Descatllar i de Cartellà, marquès de Besora ,  de qui probablement la casa prengué el nom.

També la va descriure extensament Rafael d'Amat i de Cortada  Senjust,​ (Barcelona, 10 de julio de 1746-1819), Baró de Maldà, en el seu dietari: “... torre i hisenda d’allò ben regalada d’aigua que mana de ses fonts i d’aquella gran cascada que llença a un gran fondo safareig amb peixos davant de la torre ...”.

Al costat de la casa hi havia el pontet de can Don Joan, imprescindible per salvar el torrent de la Clota.

No hi ha, més enllà de la intenció evident de “ dessolar la terra “ , cap justificació per no recordar de forma adequada, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, i fins imatge si fos possible, als que participaven en el projecte Fons Estudi de la Masia Catalana, sou pregats de fer-ne recerca, i enviar-ne els resultats a  mdc@csuc.cat perquè esmenin aquesta “omissió”.

Catalunya us ho agrairà.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.