CRÒNICA D’UN MÓN DESAPAREGUT. DONA ALIMENTANT GALLINES A LA RECTORIA DE LLERONA. LES FRANQUSES DEL VALLÈS

 

Josep Maria Armengol i Bas va néixer el 1865 a Barcelona, i entre les moltes coses profitoses que va fer per Catalunya i la humanitat, hi ha seva col·laboració amb el Fons Estudi de la Masia Catalana, per qui retratava “Dona alimentant a les gallines a la rectoria de Llerona 

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2163/rec/1

Al cens de 1900  consten a les Franqueses del Vallès 1888 ànimes , una ínfima part de les quals vivien a Llerona, dedicats al sector primari, agricultura i en molt menor mesura ramaderia, es tancava l’exercici 2023 amb 20.522 habitants de dret. És MOLT més difícil trobar un franquesí, franquesina, amb pares, avis, besavis,.., nascuts aquí, que un polític “ professional “ honest.

El Jordi Contijoch Boada, retratava  Rectoria de Llerona l’any 2011.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/54706

Compadiu-vos dels que ens han AMAGAT - i ens AMAGUEN - les dades de les persones que han treballat  i treballen favor de Catalunya

Déu els passarà compte

Escrivia en ocasió de intentar retratar LA TORRE MODERNISTA DE CAN CLAPERSJUSSÀ , i àdhuc, si fos possible preguntar als seus estadants qui en va ser l’autor, topava amb la tristíssima realitat , avui  la pagesia ha de tancar les seves propietats  per garantir – fins on sigui possible- a protecció dels seus bens, i àdhuc de la seva pròpia vida. 

Pagesos i ramaders, es manifesten arreu  per reclamar que se’ls doni un tracte humà,  amb unes administracions acostumades al  MANDO y ORDENO, que traslladen la SEVA FEINA als ciutadans, que els imposen la CITA PRÈVIA, que NO els  atenen en situacions de necessitat, i que els aboquen al patiment infinit i/o la mort en llarguíssimes LLISTES D’ESPERA, ens temem que caldrà fer alguna cosa més que tallar carreteres, autovies i autopistes.  

 Tantes va es gerró a sa font, que acaba per deixar-hi s'ansa o es coll. Qui ho vulgui entendre que ho entengui.

El franquisme feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències  bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer'  dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.

El Fons Estudi de la Masia Catalana,  a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.

 https://universpatxot.diba.cat/sites/universpatxot.diba.cat/files/historia_dun_gran_projecte_montserrat_sola.pdf

El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).

El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social.  Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.

Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals,  per evitar que la continuïtat del projecte.    El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana,  que l’acció del sionisme sobre Palestina.

L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.

 Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?.  Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc  i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem  fent esment de  l’autor de les fotografies.

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.