Dimecres 7.2.2024, feia una tarda assolellada i quasi calorosa, la pagesia catalana s’adreçava cap a
Barcelona, per manifestar la seva legitima indignació davant d’una administració,
que com a la resta de ciutadans els fa treballar d’administratius sense sou, i
lluny del que diu la Constitució de 1978,
NO ELS GARANTEIX cap dret.
Tenia intenció de retratar LA TORRE MODERNISTA DE CAN CLAPERS, i àdhuc, si
fos possible preguntar-los qui en va ser l’autor, topava amb la tristíssima realitat,
la pagesia ha de tancar les seves propietats per garantir – fins on sigui possible- a
protecció dels seus bens, i àdhuc de la seva pròpia vida.
Retratava Ca l'Ànec des de camí que mena des de Sentmenat a Palau-solità i
Plegamans , i que deixeu-m’ho dir no es troba
en estat òptim
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2024/02/ca-lanec-sentmenat-valles-occidental.html
Sortia al Cementiri de Palau-Solità :
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2012/10/el-cementiri-de-palau-solita-al-valles.html
Retratava l’edifici de la rectoria de la parroquial de Palau-solità,
advocada a la Marededéu, mal dita – és un castellanisme masclita – Santa Maria,
del que ens agradarà tenir noticia de la seva història i del seu autor, llevat
d’error diria que el Mapa de Patrimoni no en diu res.
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2024/02/teniu-dades-de-lautor-de-ledifici-de-la.html
Retratava la façana – és de mal retratar – la façana de l’església parroquial advocada a la Marededéu,
que com és mal costum trobava tancada.
Sortosament el Jordi Contijoch Boada, l’havia retratat l'interior l’any 2006
.jpeg)
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/santa-maria-de-palau-solita
https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/05/goigs-la-mare-de-deu-de-palau-solita.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27506
Llegia que en l'índex toponímic del
Cartulari de Sant Cugat del Vallès, hi ha una cita de l’església de Palacio Salatha,
advocada a la Marededéu, on ja se la
cita com a "parrochia" en un document de 1071 (doc.672).
Segons el pergamí que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la
consagració del temple de Palau Solitar fou el 14 de novembre de 1122. La
cerimònia de consagració la va realitzar l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de
Barcelona, Sant Oleguer.
Cap a l'any 1307 es va canviar l'orientació de l'església, segons manà el
bisbe Ponç de Gualba en la visita pastoral del 18 de desembre del 1304.
L'actual campanar no és l'original. Sembla que el 1506 un incendi va
destruir-lo, fent un de nou dos anys més tard, que se suposa que seria
l'actual. Aquest incendi també va afectar la volta de la nau que es va
construir de nou. De les campanes se sap la data i autoria d'una d'elles,
construïda el 1674 per "Jauma Gibert i Cristofhol Vilasosa"; la data
d'una de les petites és el 1874 i la de l'altra, que procedeix de l'església de
Santa Magdalena, és 1846 que a més té els noms de "Joseph Carol i Joseph
Dura", així com la imatge de la patrona amb Jesús als braços.
La pica de batejar té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498. El 1513
s'encarregà un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés, pintor anònim de
l'escola valenciana que el pintarà amb dos deixebles seus.
És important també el retaule de
l'altar del Roser, amb un antependi de ceràmica fet per Llorenç Pasollas, un
dels grans ceramistes de Catalunya dels segles XVII.
https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-del-roser-de-santa-maria-de-palau-solita
S’ha permès un “urbanisme” del tot insostenible, fins i tot, en un país on plou regularment.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació