ESGLÉSIA PARROQUIAL DE TRÉDOS, ADVOCADA A LA MAREDEDÉU. SALARDÚ. NAUT ARAN

 Juli Soler i Santaló (Barcelona, 12 d'abril de 1865  - Barcelona, 30 d'abril de 1914), retratava, Escultura de la Mare de Déu de l'església de Santa Maria de Cap d'Aran de Tredós


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/41410/rec/12

El Concili d'Efes va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge «Mare de Déu» (Theotokos), segles de dominació han donat carta de naturalesa  a l’heretgia de referir-se a la Verge com SANTA. En llengua catalana, i per a totes les esglésies de culte catòlic, el tractament correcte és  «Mare de Déu»

Llegia de l’església de Era Mare de Diu de Cap d’Aran (Salardú);  Cap d’Aran,  Llogaret del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a l’antic terme de Tredòs, en un coster (1.348 metres  d’altitud ) a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble.

La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d’Aran (imatge romànica de fusta) i, més endavant, església parroquial de Tredòs (Santa Maria de Cap d’Aran).

És un edifici romànic, al segle XII, de tres naus i tres absis, amb decoració escultòrica.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/292

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/era-mare-de-diu-de-cap-daran-salardu

https://www.viasona.cat/goigs/goigs-a-la-mare-de-deu-de-cap-daran-tredos

Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels , kurds, amazics ,gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 «A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

Comentaris