IN MEMORIAM DE LA TORRE ESTELA I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA AL SANT CRIST QUE RETRATAVA FRANCESC FOLGUERA GRASSI. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ

 

Francesc Folguera i Grassi (Barcelona, 23 de març de 1891 - Barcelona, 26 de juliol de 1960) retratava , Vista general de Torre Estella amb dos carros i part de la Capella del Sant Crist

https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/8248/rec/32

https://www.historiadebarcelona.org/fotos/la-torre-estela/

La Torre Estela havia estat  la residencia d’estiu dels Comtes de Vallcabra.  La darrera titular va ser María Pilar de Altarriba y Azcón, VII Condesa de Vallcabra (1819-1872).

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte autor de la casa i/o de la capella a l’email castellardiari@gmail.com , no era aquesta família dels  que tenen per costum 'mocar-se amb els dits, llançant els mocs lluny', com fan molts amb pocs escrúpols de bencriança».

El títol el rehabilitaria la dictadura franquista a favor de :

https://buscar.combatientes.es/resultados/CARLOS/Sabater/GAITAN%20DE%20AYALA

Un imponent edifici de pedra, de tres plantes amb cinc balcons a la façana principal a la primera i segona plantes.

 Enfront a la masia els comptes van construir una capelleta per allotjar un crucifix trobat mentre es llauraven els terrenys de la masia.

El Crist tenia fama de miracler i la gent de la contrada acudia per venerar la imatge. Va ser el primer edifici que va anar a terra.

https://www.flickr.com/photos/98003955@N07/22684377456

Ens agradarà rebre imatges d’aquell crucifix, i si existeixen els Goigs que es tancaven en aquella capella a l’email castellardiari@gmail.com

Un grau de desviació sobre el plànol original de l’Eixample, va representar el final de la Torre Estela i altres masies de les Corts, que Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) respectava.

Els poc més de 8 metres de desviació respecte als plànols de Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) van fer que la Masia quedés al bell mig de la Diagonal que avançava i va ser enderrocada al 1925 per construir-hi la plaça de Pius XII.

Per descomptat estaria bé, saber els noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs dels enginyers que intervenien en el aquest fet desgraciat, si en teniu dades feu-nos-les arribar a l'email castellardiari@gmail.com i les afegirem a la publicació. 

Sempre però, quedarà el dubte, va ser un error o com és mal costum, una més de les mostres d’amor del REINO vers Catalunya ?.  Ens decantem per la segona.

Som menys, MOLT menys que un club.