Llegia que abans no foren exterminats, els llops en
aquesta zona a inicis del segle XX, Lladorre era una zona força castigada per
la presència d'aquests animals.
A l'hivern, època
d'aparellament del llop, s'acostaven als pobles per buscar menjar i aleshores
es feien batudes per caçar-los.
A la vall de
Cardós van idear un parany anomenat llobatera o corral de llops, que consistien
en construccions adossades a una penya rocosa que li servia de mur.
Les llobateres
són trampes per a caçar llops, construïdes en pedra seca. N’hi havia arreu, de
tipologies i mides diferents.
A Catalunya, que
es conegui, la de Lladorre és la més ben conservada.
Dins del Parc Natural
de l’Alt Pirineu se n’han localitzat algunes més, totes de tipologies
diferents, però amb la mateixa finalitat: atrapar el qui va ser considerat com
el gran enemic de la ramaderia.
Les llobateres
dites de corral, com la de Lladorre, acostumaven a estar prop dels pobles o de
les bordes. La majoria, com aquesta, són de planta semicircular. Com és
característic, no hi ha porta. El mur, d’un gruix considerable, és de pedra
seca i desploma lleugerament cap a l’interior. Tot plegat fa que es puguin
diferenciar clarament d’una pleta o corral. Es construïen a tocar d’una penya
alta, que no fos totalment llisa i escarpada.
Si ja hi heu
arribat, fixeu-vos que dins del recinte hi ha les restes del que podria ser el
piló, una petita elevació artificial de pedra.
De nit s’hi estacava un animal viu (corder,
ovella o altre...) que feia de reclam. El llop sentia els bels i s’acostava per
la penya. Li semblava que el pobre esquer estava al seu nivell i ben a prop.
Aleshores saltava
dins la llobatera. Es diu que el primer que feia, abans de tocar l’animal, era
buscar si hi havia una sortida, però el mur desplomat li impedia escapar-se.
Quan a l’endemà
al matí l’anaven a buscar el podien trobar totalment esgotat, incapaç de Altr
Altres versions
expliquen que a l'interior hi deixaven
trossos de carn de bestiar mort i els llops hi saltaven sense poder-ne sortir.
Aleshores els mataven a cops de pal o de pedra.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41457
Segons la
tradició hi havia el costum de fer la "capta del llop" que consistia
en tallar el cap del llop mort i clavar-lo en un pal passejar-se pels pobles
del voltant per tal de recollir alguns diners.
Existeixen dites populars que fan referència a
la perillositat dels llops a l'hivern: "pel gener, el llop és més
carnisser" i a la importància de caçar-los en aquestes dates: "qui
mata un llop pel gener, com si en matés un miler".
https://www.pallarsdigital.cat/noticia/18126/parc-natural-alt-pirineu-recuperara-llobatera-lladorre
Sembla que el llop també torna, com l'ós, els porcs senglars, els cabirols , els conills ,...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació