IN MEMORIAM DEL SANTUARI ADVOCAT A LA MAREDEDÉU DE MONTSERRAT I A LA MAREDEDÉU DE LORETO AL TERME DE SANT ANDREU DE LLAVANERES. EL MARESME

  Marià Ribas i Bertran (Mataró, 1902 - 1996)   EL SANTUARI DE LORITA DEDICAT A LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

Llegia; Santuari en ruïnes prop del límit amb Dosrius, al peu del camí ral, dins de la propietat de Can Lloreda.

 En tenim referències des del segle XVI, tot i que probablement sigui anterior.

 L'edifici, amb detalls del segle XV, es troba en un estat lamentable tot i que encara resten dempeus bona part de les seves parets.

Estava administrada per l'Ajuntament de Llavaneres des de 1628 per mediació de un ermità que vivia en les dependències annexes a la capella.

El dilluns de Pasqua Florida s'hi celebrava un aplec i s'hi feien altres celebracions al llarg de l'any.

En les visites pastorals del segle XVIII és considerada com "ermita del comú", probablement pel fet d'esser administrada per l'ajuntament i no pels propietaris.

El santuari fou aixecat sota l'advocació de la Mare de Déu de Montserrat, tal com consta en alguns mapes i en ressenyes d'excursionisme.

Més tard s'hi adjuntà l'advocació a la Mare de Déu de Loreto.

Les dues advocacions eren divulgades, simultàniament, en els darrers temps.

L'abandó del santuari s'inicia a principis del segle passat, quan el metge Francesc Colom passa a ésser propietari del mas Lloreda.  Ens agradarà tenir noticia del cognom magern i del lloc i data de naixement i traspàs s a l’email castellardiari@gmail.com

Entre els anys 1830 i 1832 tingué un plet amb l'Ajuntament i veïns de Sant Andreu de Llavaneres sobre el dret de pas per accedir al santuari de Lorita a través del mas Lloreda;   guanyà el plet, i li fou atribuïda la propietat del santuari.

 Seguidament l'amargor el conduí a desmantellar-lo. La imatge de l'altar es traslladà a la parròquia de Sant Andreu

L'any 1894, el tal Colom, encara amargat i autoritari, en mal moment, manà enderrocar les teulades i sostres del santuari, arrasar les parets, i arrencar tots els materials útils, justificant la seva deplorable acció amb el pretext que no volia que el santuari es convertís, en refugi d'indesitjables.

Així foren capgirats els termes per tal de quedar airós després de la seva obra destructora.

Al segle XIX el metge barceloní Francesc Colom va comprar can Lloreda i va iniciar un plet per tal de fer fora l'ermità, en 1829 l'Ajuntament va haver d'entregar les claus de la capella i de l'habitatge i es traslladen el retaule i la imatge a la parròquia del poble

https://core.ac.uk/download/pdf/39100434.pdf

https://ajllavaneres.cat/ARXIUS/ANY2012/POUM/05_Cataleg_bens.pdf

https://www.tribunamaresme.com/ruta-llorita-vell-llavaneres/

Ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l'email castellardiari@gmail.com 

   Que la Marededéu   i   Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels llavanerencs  , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.