Anàvem a fer un
tomb desprès de sopar, el dia havia estat molt calorós, i la cerimònia de
comiat a la Maria Tula Gil, la Mariona,
a la Sala de Cerimònies del Tanatori de Castellar, on no funciona el sistema de
climatització ens havia deixat tocats. Les famílies de Castellar del Vallès,
Sentmenat, Sant Llorenç, Savall que han
de fer la vetlla en aquella instal·lació, han d’afegir al dolor de la pèrdua d’un esser estimat, la incúria
en el manteniment de la instal·lació.
Retratava Can
Carner
Llegia que al
segle XIII, la masia s’anomenava can
Carner del Pla.
Guillem de Carner, sacerdot de Castellar va
viure a la masia el 1274.
Jaume Carner fou batlle de Castellar el 1493 i
Jaume Descarner, probablement el seu fill, ho fou també el 1530.
En acabar el conflictes
bèl·lic que s’iniciava amb l’alçament dels militars feixistes encapçalats pel
general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, crim que els historiadors de la dictadura denominarien “ la Guerra Civil” , i la jerarquia
de l’Església nacional catòlica CRUZADA,
la família de Rosa Blancafort, l’any 1939, arriba Castellar
del Vallès procedents de Tona ; en
aquell moment la Rosa té 13 anys.
La família va
viure a la masoveria, construïda el 1842, que es troba just al costat de la
casa de pagès, la casa gran com ells l’anomenaven.
A la masia hi
vivien els amos i ells mateixos portaven la masia amb una minyona.
La família Blancafort venien llet a la mateixa masoveria, bàsicament als treballadors del Molí d’en Busquets que passaven per davant la masia per anar a treballar a la fàbrica. Els masovers eren parcers d’algunes de les terres dels senyors però els propietaris de la masia, la família Armengol vivia del conreu de les terres properes a la casa i també de la vinya, les oliveres… La masia també tenia un hort i un espai amb arbres fruiters.
La família Blancafort va estar 17 anys a la masoveria de can Carner, fins al 1956, any en què abandonen la casa i s’instal·len al nucli urbà.
En l’actualitat encara podem veure una porta que uneix la masoveria i la casa de pagès; aquesta porta conduïa a les quadres dels cavalls i a una petita bodega on es guardaven les bótes del vi. Els masovers van obrir un pas per emmagatzemar el gra dels animals; d’aquí es passava a les quadres de les vaques. Al costat de les quadres de les vaques es trobava la cort dels porcs. A tocar de la masia hi havia la pallissa on es guardava la palla que es recollia al camp per donar aliment als animals.
Fins al desembre
de 2002 encara es podia veure un rec d’un metre d’amplada, aproximadament, de
50 cm de fondo fet amb obra i pedra, que de can Carner seguint el límit de
propietat amb ca n’Oliver passava per la part alta d’un camp alimentant una
bassa grossa.
Antigament, hi havia una altra bassa davant la masia de can Carner, on se celebrava el concurs de pesca de Festa Major.
https://cancarner.coop/cohabitatge/la-masia/
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/27343
No hi ha imatges de Can Carner al Fons Estudi de la Masia
Catalana, això reforça la hipòtesis de la destrucció de
material gràfic i fotogràfic per part de la dictadura franquista.
.jpeg)
La Lourdes Figueras Burrull feia l’any 1983 la fotografia més emblemàtica de l’edifici.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació