IN MEMORIAM. CASTELL DE CARLES I ERMITA DE SANT JULIÀ. ALFARA DE CARLES. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA

 

l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, 1934), retratava Castell de Carles. Alfara de Carles. L’Ebre jussà.  Tarragona


https://calaix.gencat.cat/handle/10687/64333

Amics comuns m’explicaven que l’ Antoni Pladevall i Font, està delicat de salut,  se’ns acaba el temps perquè Catalunya li faci un reconeixement públic per la seva importantíssima aportació a la nostra història, cultura i llengua.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/857

Castell termenat. Documentat el 1173. El castell i lloc de Castles o Carles, antic poblat, d'origen anterior a la Reconquesta.

De l'antiga vila s'observa, vora la carretera al Toscà, algunes bases de murs de les cases que ocupaven el pendent entre l'ermita de Sant Julià i el castell.

 La carta de poblament data de l'agost de 1237, atorgada com a baronia a Raimond de Sentmenat, senyor de Castles, el qual els donà per a regir-se les constitucions de Catalunya i els usatges de Barcelona.

 El 1434 la ciutat de Tortosa comprà Carles, essent regida per la ciutat.

A darrers del segle XV una epidèmia féu grans estralls en la població, els supervivents de qual es traslladaren a Alfara, que els absorbí. Carles va existir almenys fins l'any 1480.

L'església parroquial, situada al peu del turó, quedà com a ermitori de Sant Julià.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/13368

Edificació, ara aïllada, d'estil del primer gòtic, amb elements romànics, fou l'església parroquial de l'antic poble de Carles, extingit a finals del segle XV, el qual depenia del castell situat al cim del turó, en ruïnes.


Fotografia de  Josep Ramon Roig i Antó (Tortosa, Baix Ebre, 1956)




Als voltants de l'església s'han trobat làpides funeràries medievals i també restes de fonaments d'antigues cases de poble.

Documentar de forma rigorosa el Patrimoni històric de Catalunya és un imperatiu ètic per als catalans, recordeu allò de "qui perd els orígens perd identitat", el REINO no durarà eternament,  les tensions entre els " caïnites"  així ho fan pensar.  

 Que Sant Julià   , i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  alfarencs,  portellans , barcelonins    ,  urgellencs,    gitanos, aragonesos, asturians , ucraïnesos, russos , africans , castellans,   valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, pagesos. ramaders, pescadors, menors estrangers no acompanyats, exiliats polítics,   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

«A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

Comentaris