IN MEMORIAM. CASTELL D’OLÓ. SANTA MARIA D’OLÓ. EL MOIANÈS.

 

l’Antoni Pladevall i Font (Taradell, 1934), retratava  l’any 1988, restes del Castell d'Oló, Santa Maria d’Olò, El Moianès – aleshores el bages – .

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/91193

Amics comuns m’explicaven que l’ Antoni Pladevall i Font, està delicat de salut,  se’ns acaba el temps perquè Catalunya li faci un reconeixement públic per la seva importantíssima aportació a la nostra història, cultura i llengua.

Patrimoni Gencat ens diu; restes de murs i d'una torre rodona, ara englobada a una casa tardana, al cim del poble antic.

 La torre avui es troba envoltada de cases modernes i ha estat molt transformada per tal de poder-la utilitzar com d'habitatge. El fragment que es pot veure es troba al cantó de ponent i té una amplada de 2'25 metres i una alçada d'uns 8 metres. Hi podem observar tres finestres; la de la part inferior és la més antiga. A sobre d'aquesta hi ha una lapida amb una inscripció feta al segle xviii que diu: "És el castell d'Oló". Les altres dues finestres són modernes.

L'aparell comprès des de la primera finestra fins i tot la inscripció és d'època romànica, a base de carreus disposats en filades.

A l'altre costat del carrer hi ha les restes d'uns murs del castell, en els quals cal destacar una filada obrada en "opus spicatum".

No identifiquem la fotografia de  Elmoianes , cic@elmoianes.net

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:ID_RI-51-0005704.jpg

Si la de 1991 del Jordi Contijoch Boada

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/1597

Documentar de forma rigorosa el Patrimoni històric de Catalunya és un imperatiu ètic per als catalans, recordeu allò de "qui perd els orígens perd identitat", el REINO no durarà eternament,  les tensions entre els " caïnites"  així ho fan pensar. 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.