TENIU IMATGES DE LA CAPELLA DE L'EDIFICI DE L’ASIL/HOSPITAL DE LA GARRIGA. OBRA DE L’ARQUITECTE MANUEL JOAQUIM RASPALL MAYOL. EL VALLÈS ORIENTAL.

 MIQUEL ANGEL SOLE BAUSA,  del que ens agradarà tenir noticies de la seva biografia a l’email castellardiari@gmail.com , retratava l’any 1983, l’ Asil-Hospital "La Caritat" de la Garriga al Vallès Oriental.

https://calaix.gencat.cat/handle/10687/201909

https://www.asilhospitallg.com/historia/

Amb l’ajuda desinteressada de Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) que e va dissenyar,  es va posar la primera pedra del futur edifici el 21 gener de 1912, data que es va fer coincidir amb la plantada a la Garriga de mil moreres com a homenatge i record d’aquella efemèrides.

Fotografia facilitada per Jose Delgado.

 El programa d’actes feia goig de llegir: “Sessió inaugural, que tindrà lloc en el Saló Sport de l’Hotel Catalunya; col·locació de la primera pedra de l’edifici “la Caritat”; plantació d’arbres en els terrenys destinats a dit edifici; repartiment de berenar als nois i noies de les escoles assistents a la festa”.

L'any 1918 la junta d'obres va decidir prescindir de la col·laboració de Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), es feia es feia realitat una vegada més allò de  «Cap profeta no és acceptat en la seva pàtria»

L'Hospital fou gestionat per les Germanes Franciscanes Missioneres  de la Nativitat de Nostra Senyora (monges darderes

En el període (1936-1939) la Junta de Caritat va desaparèixer, l’edifici s’adaptà a les necessitats del conflicte convertint-se, com el Balneari Blancafort, en un hospital militar. Les funcions d‘atenció a malats i ferits van ser molt dignes tot i les dificultats especials del moment i la duresa d’haver de fer front amb pocs recursos a situacions molt difícils agreujades per les característiques sanitàries que requerien tractaments, de vegades, molt complicats

Josep Sancho Marraco (la Garriga, 27 de febrer del 1879 - 16 de setembre del 1960) deixava a l’Asil/Hospital un important llegat format pels seus drets d’autor i pels seus valors mobiliaris.

Els arquitectes, Pere Ventura , del ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i en el seu cas lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercataluya@gmail.com, i Joaquim de Ros i de Ramis (Sant Celoni, agost de 1911 - Barcelona, 2 de maig de 1988) signaven el projecte d’ampliació de l’edifici que s’inaugurava el 24 de setembre de 1964.

 Les reformes arquitectòniques, algunes d’elles ja portades a terme per l’arquitecte tècnic Frederic de Buen, van ser continuades posteriorment per aquest professional i també encarregades als arquitectes Andreu Bosch Planas (Barcelona, 1943),  i Lluís Cuspinera Font (la Garriga, 1942) .

https://www.poblesdecatalunya.cat

Ens agradarà rebre imatges de la Capella de  les Germanes Franciscanes Missioneres  de la Nativitat de Nostra Senyora (monges darderes , i si fos el cas, la capella per als malats i famílies a l'email castellardiari@gmail.com 

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/08/edifici-de-lasilhospital-de-la-garriga.html

https://misas.org/p/capella-de-les-franciscanes-missioneres-de-la-immaculada-concepcio-la-garriga

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/08/in-memoriam-de-les-franciscanes.html

Documentar amb rigor el Patrimoni històric és un imperatiu ètic. 

Escrivia aquesta publicació tornant del   Cementiri, on havíem anat - cal complir amb les tradicions -   aclaparats per les males noticies del País València, d’Albacete, d’Andalusia,..,  vivim de fa molt de temps  - massa - amb el cor encongit pels genocidi que es practica amb absoluta impunitat contra els palestins i altres minories a l’Orient Mitjà, per les guerres, per les morts a la Mediterrània o a l ‘Atlàntic,  per les famílies i persones destruïdes pel negoci de la droga – que finança Partits i Persones – per la corrupció endèmica i sistèmica, per,...   

El desastre del País València,  ha fet desaparèixer de les portades la noticia de la " quota genocida"  de l'exercit jueu, de les morts al mar, d'Ucraïna, ..., està clar però, que a l'inefable  Carlos Arturo Mazón Guixot (Alicante, 8 de abril de 1974) i al seu " govern "  se'ls han d'exigir responsabilitats. 

Ah!, algú li hauria de dir que es tregui l'armilla "immaculada"  .

Que no  pot esperar res dels " amics" del Alberto Nuñez Feijóo (Orense, 1961), sembla que ja se'n ha adonat. 

Senyor, acull a les víctimes de la tràgica DANA,  conforta als que han sobreviscut, i mou el cor dels nostres polítics perquè donin prompta solució  a les mancances que pateixen els perjudicats, adoptant alhora mesures efectives per evitar que desastres com aquest es tornin a repetir.

Senyor, allibera'ns de tanta estultícia i corrupció, amén !