EL BARÇA ÉS MÉS QUE UN CLUB, D’AQUI L’INTERÈS EN EMBRUTAR LA CAMPANYA ELECTORAL PER ESCOLLIR NOU PRESIDENT.
El manual clàssic: embrutar abans de votar
A la vora d’un Camp Nou encara en obres, els socis del Barça es preparen per una nova cita amb les urnes. Diuen que votaran un president, però en realitat trien molt més que un gestor: trien un relat, un futur, una manera d’entendre el club. La campanya avança amb les promeses habituals, els vídeos curosament editats, els eslògans de sempre. Fins que, un matí de febrer, un document entra en un registre i la tinta del segell fa el soroll més fort de tota la campanya: s’ha presentat una denúncia.
Des d’aquell instant, el partit ja no es juga només al terreny de joc ni a les assemblees, sinó als despatxos foscos on es fabriquen sospites. La peça judicial es converteix en pamflet, la presumpció d’innocència en un luxe que ningú no es pot permetre, i el debat sobre quin Barça volem queda sepultat sota un allau de tertúlies sobre si el president sortint és un delinqüent o una víctima d’un complot. Els socis, que només volien decidir qui els representarà, es troben atrapats en un ecosistema on cada paper, cada filtració i cada titular forma part d’una guerra per la legitimitat.
Aquesta escena no és nova. Fa dècades que, a altres latituds i en altres règims, les urnes han estat envoltades d’ombres similars: llistes adulterades, vots de difunts, pressions des dels governs civils, tot un catàleg de maniobres per assegurar que el resultat mai no escapi del guió previst.
La tradició feixista d’alterar processos electorals no sempre necessita milícies ni violència oberta; sovint li basta amb contaminar el procés amb por, amb calúmnies, amb l’ús instrumental de la justícia i dels mitjans.
Així, el dia que els socis vagin a votar, potser ja no ho faran amb la
serenitat d’un col·lectiu que decideix el futur del seu club, sinó amb la
inquietud d’uns ciutadans desorientats dins una tempesta de sospites. Alguns es
quedaran a casa, cansats de tot plegat, i aquesta abstenció també és una
victòria per als qui volen un cos electoral més petit i més manipulable.
D’altres votaran no tant pel projecte que els convenç, sinó contra el
personatge que ha estat criminalitzat. I en aquesta distorsió del vot, en
aquest desplaçament del centre del debat, és on la vella ombra feixista —la que
manipula, la que embruta, la que converteix la democràcia en una farsa— es
projecta sobre les urnes blaugrana.
El relat de la denúncia contra Laporta en plena campanya no pot entendre’s
al marge d’aquesta tradició: no és només un conflicte entre un soci i un
president, sinó un episodi més d’una cultura política que, també en l’esport,
intenta guanyar les eleccions abans que el primer vot caigui a l’urna
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació