Llegia que l’Eudald Tura Rifós , l’octubre del 1894 va fer enderrocar el
cafè per construir-ne un de nou, amb projecte de l’arquitecte sabadellenc Enric
Fatjó Torras (Sabadell, 1862-Reus, 21 de abril de 1907)
.
El desembre del 1895 va construir un nou teatre amb projecte de
l’arquitecte, també sabadellenc, Gabriel Borrell Cardona (Sabadell, Barcelona,
23 de novembre de 1862-Barcelona, 6 d’octubre de 1944). Una edificació
senyorial, que constava de planta baixa, amb platea, llotges i grades; un
primer pis amb llotges i grades i un segon pis amb una graderia de fons
coneguda com el paraíso, però que tothom anomenava el galliner.
Un teatre amb una capacitat de 950 persones que reunia els avenços més
moderns pel que feia a les condicions de confort, seguretat en cas d’incendi,
higiene, il·luminació, acústica i escenari. Tot seguit va enllestir el pati
d’estiu i el restaurant
A l’estiu s’hi feien a la pista, agradables sessions de cinema a
l’aire lliure. Tant el cafè com la pista descoberta s’emplenaven amb la
celebració de concerts, balls i revetlles o diferents actuacions pròpies de
l’època. També, amb grans sessions de boxa o de lluita lliure. A més, eren
espais per a celebració d’actes de la Festa Major. També hi havia actuat la
Mujer de Hierro, una dona que doblegava barres de ferro com si fossin
tallarines, o bé el famós Sansón del Siglo XX, un mallorquí d’increïble
fortalesa. També hi havien actuat mentalistes i hipnotitzadors. Però la joia
eren els combats de boxa i els de lluita lliure. La lluita, anomenada aleshores
Catch As Can o Catch a Cuatro (Lambán II, fino estilista, contra Tino Kubota,
la fuerza bruta), era un reclam espectacular. Quan lluitava el Tarrés, que
tombava els seus contrincants a cops de cap, la sala s’omplia de gom a gom.
Als anys seixanta del segle XX , el gran cafè es va convertir en sala de
ball. Els diumenges a la tarda, s’omplia d’alumnes de l’acadèmia de la Guàrdia
Civil i de minyones.
La joventut no hi anava.
El cinema, mai d’estrena, no va suportar l’arribada de la modernitat.
El darrer alcalde franquista de Sabadell, Ricard Royo Soler (Sabadell, 17
de novembre de 1923 - 6 de juliol de 2001) , escollia passar a la història com el responsable polític de la destrucció dels
Campos de Recreo, al capdavall de la Rambla.
https://www.isabadell.cat/sabadell/historia/cataleg-incomplert-sabadell-desaparegut-i-284439/
https://historiadesabadell.com/les-sales-de-cinema-a-sabadell-al-llarg-del-segle-xx/
https://www.diaridesabadell.com/sabadell/historia/campos-recreo-rambla-sabadell-historia.html
Sabadell, donava els primers passos cap a la més absoluta irrellevància
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació