El Concili de Trento consolida arreu de la cristiandat catòlica la importància del
culte regulat, la presència sacerdotal i la visibilitat dels espais sagrats en
el territori; en aquest context, els grans propietaris agrícoles troben en la
capella, l’ermita o l’oratori privat una manera d’assegurar la pràctica
religiosa i, alhora, de visualitzar el seu estatus dins l’ordre social
tradicional.
Amb la industrialització i l’ascens de la burgesia, la vella lògica de la
capella senyorial es trasllada a la ciutat: els oratoris privats en mansions i
pisos nobles esdevenen un signe de continuïtat amb el món rural, però sobretot
d’afirmació d’un catolicisme respectable i ordenat, coherent amb una moral de
classe.
Paral·lelament, però, la religiositat popular es vehicula sobretot a través
de les capelles de visita domiciliària de la Sagrada Família o similars,
presents a gairebé totes les parròquies: és en aquest itinerari domèstic,
setmanal o mensual, on es construeix una trama d’afectes, devocions i xarxes
veïnals que afirmen la religiositat en la vida quotidiana, més i millor que ho fan la solemnitat dels oratoris burgesos.
L’alçament dels militars feixistes l’any
1936, dirigit pel general Franco i i legitimat teològicament per bona part de la
jerarquia nacional-catòlica, marca un trencament profund entre Església institucional
i una part creixent de la societat. El nacionalcatolicisme del franquisme
converteix l’Església en un actor polític de primer ordre, però també en un
aparell de control i depuració que arriba fins i tot a impedir o dificultar el
retorn de notables catalans catòlics, com en el cas del II marquès de Sant
Esteve de Castellar, quan aquests no encaixen del tot en el relat polític i
nacional espanyolista del règim.
En aquest marc, la construcció i benedicció de nous oratoris o capelles en
cases, fàbriques i entitats serveix de ritual de “doble fidelitat”: al règim
feixista vencedor i a una Església col·laboracionista que oferia cobertura
moral a l’ordre establert.
La paradoxa és que el mateix nacionalcatolicisme que inflava, en aparença,
la presència pública del catolicisme preparava el terreny per a una futura
ruptura: la identificació de la institució eclesial amb la repressió política,
la censura i el conservadorisme social afebleix la transmissió
intergeneracional de la fe. Molt abans de la mort del dictador, la pràctica
religiosa comença una davallada exponencial: la “empresa IGLESIA CATÓLICA”,
entesa com a organització hegemònica, entra en crisi, i el resultat és
l’abandonament, la venda o la reconversió d’un gran nombre de capelles
privades, ermites i fins i tot esglésies parroquials, sobretot a la Catalunya
interior, però també als barris obrers de ciutats com Sabadell, on el teixit
associatiu laic i els moviments socials acabaran substituint moltes funcions de
socialització que abans passaven pel temple.
A Sabadell, disposem de treballs i recursos dispersos sobre ermites
històriques (Sant Fèlix d’Arraona, Sant Julià d’Altura, Sant Iscle i Santa
Victòria – la Salut, Riu-sec, etc.), però encara cal una recerca específica
sobre capelles i oratoris en l’àmbit privat (masies, cases de “americanos”,
torres d’estiueig a la perifèria urbana) i en entitats socials (escoles
religioses, antics patronats, mútues, hospitals, casals obrers catòlics,
patronats de barri).
Un projecte de recuperació podria
combinar: buidatge d’arxius parroquials i notarials; ) revisió de fons
fotogràfics locals (Arxiu Històric, entitats com la Fundació Bosch i
Cardellach); ) treball de camp amb veïns, antics alumnes i membres
d’associacions; i ) cartografia digital que situï sobre el plànol de Sabadell
aquest entramat de capelles i oratoris avui invisibles, restituïnt-ne la
memòria com a part essencial de la història urbana i social de la ciutat.
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/11/esglesia-de-la-santissima-trinitat.html
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2026/02/capella-del-santissim-de-la-casa.html
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2019/02/in-memoriam-de-la-capella-de-la-clinica.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2016/12/in-memoriam-de-la-capella-de-la-mare-de.html
https://imagina.diba.cat/arxiu-historic-de-sabadell/capella-del-castell-de-can-feu-sabadell/133426
https://imagina.diba.cat/arxiu-historic-de-sabadell/capella-de-la-torre-del-canonge-sabadell/119882
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/08/in-memoriam-capella-la-sant-nin-i-sant.html
Esperem rebre imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com

Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació