Gaudí s’expressava habitualment en català a Catalunya, no només en l’àmbit privat, sinó també en situacions institucionals.
Documents i testimonis indiquen que mantenia el català fins i tot davant del rei Alfons XIII, perquè considerava que les autoritats estatals havien d’emprar la llengua del país quan eren a Catalunya.
Aquest
comportament, en un context de construcció d’un estat centralista i
d’inferiorització del català, ha estat interpretat com un gest de dignificació
i defensa de la llengua, coherent amb el seu arrelament al moviment cultural
catalanista del tombant de segle.
Els textos
oficials del Vaticà que declaren Gaudí venerable parlen estrictament de
“virtuts heroiques” de caràcter cristià (fe, esperança, caritat, humilitat,
etc.), malgrat no utilitzen el mot “genocidi” ni fan una
condemna explícita del tractament històric de la llengua i cultura catalanes, Mutatis mutandis ,
ho fan saber al món
Per la intercessió del Venerable Antonio Gaudí Cornet,, Senyor, allibera el teu poble !!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació