IN MEMORIAM. CAN MARATA. EL POLINYA QUE EL TEMPS S’ENDUGÉ

 

Can Marata va ser enderrocada l’any 1996.

 Era  una típica  masia de planta basilical de tres cossos perpendiculars a la façana principal, amb el cos central més elevat i els laterals només amb planta baixa i primer pis. Sembla que la remunta del cos central havia estat afegida posteriorment, essent en un moment anterior una masia de tres cossos amb coberta a dues aigües. Al llarg del temps s’hi van anar afegint d’altres cossos, per tal de cobrir les necessitats pròpies d’una explotació agrària. Actualment només se’n poden veure les restes d’un pou.

Donat que com a construcció és esmentada ja d’ençà de la segona meitat del segle XI, la casa es podia remuntar a aquell moment i concloure que va tenir continuïtat d’habitat fins poc abans dels eu enderroc. Tanmateix, com sol passar en la majoria de casos, l’edifici que ens havia pervingut, probablement partia ja d’una reforma d’època baix medieval o d’inicis de la moderna, d’acord amb els elements que aquí es descriuen.

Polinyà tenia 464 ànimes al cens de 1960, i 3956 l’any 1996, quan s’enderrocava  Can Marata, i es tancava l’exercici 2025 amb 8.581 habitants de dret.  Coincidir amb polinyanencs , nascuts aquí de pares , avis, besavis, rebesavis , nascuts a Polinyà , és molt més difícil que trobar polítics honestos.

A Catalunya no li calen enemics - i en té amb excés - només amb el " foc amic " la tasca d'assolir la llibertat  nacional demana superar els dotze treballs d'Hèrcules

Senyor, passats més de 300 anys, allibera el teu poble !!!!!