LA HIDRA DEL REINO

 

La “hidra del reino” es pot descriure com un monstre polític de moltes caps, on cada cap representa una forma de dominació que es regenera cada vegada que és contestada o limitada. Funciona com una estructura d’Estat antigament imperial que, quan perd un privilegi o rep una crítica, el compensa creant noves formes de control legal, policial, mediàtic o econòmic.

Caps principals de la hidra

Cap repressiu: retalla drets civils i polítics, utilitza el codi penal, els tribunals i les lleis d’excepció encobertes per castigar la dissidència i escarmentar moviments socials i nacionals.

Cap sanitari i social: propugna retallades o privatitzacions que debiliten la sanitat i els serveis socials mentre presenta aquestes polítiques com a “gestió responsable” o “austeritat necessària”.

Cap lingüístic: combat qualsevol llengua que no sigui l’“española”, minoritza les llengües pròpies, en dificulta l’ús a l’escola i l’administració i les tracta com un problema i no com un dret.

Cap patriarcal: nega o relativitza la violència masclista, ridiculitza el feminisme i presenta els drets de les dones com un privilegi ideològic i no com una reparació d’una desigualtat estructural.

Cap racista i xenòfob: construeix el migrant com a amenaça, alimenta el pànic moral i justifica així més controls, deportacions i precarització de drets

La hidra inverteix molts recursos públics en mantenir tradicions violentes o caducades, com el toreig, perquè li serveixen com a ritual d’identitat nacional i de normalització de la crueltat com a espectacle. En lloc de cuidar la vida, converteix la sang en folklore, i la compassió en feblesa, mentre es retallen prestacions socials i serveis que sí que protegirien la gent vulnerable.

Aquest monstre polític necessita enemics interns constants: les dones que reclamen igualtat, els migrants que reclamen drets, i les llengües que reclamen existir fora de la subordinació al castellà. Per això parla  “ d’ideologia de gènere”, “immigració il·legal”, “adoctrinament lingüístic” i altres espantalls que li permeten cohesionar-se al voltant d’un nacionalisme excloent i d’una noció estreta i uniforme de “Espanya”.

Com la Hidra de Lerna, aquesta hidra del reino no es derrota només tallant caps aïllats, perquè en sorgeixen de nous amb formes adaptades al moment.

La única  manera de debilitar-la és assecar-li el pantà on viu: el consens social amb el càstig, el menyspreu a la diferència i la renúncia als propis drets i llengües com si fossin concessions i no condicions bàsiques de dignitat col·lectiva.