SEMAF defensa des de 1986 de manera molt prioritària els interessos
corporatius dels maquinistes i el marc de Renfe/Adif, més que no pas un
projecte de servei públic articulat a escala catalana; això explica el seu
silenci o passivitat davant la degradació progressiva de Rodalies, mentre
mantenia la seva “zona de confort” dins l’empresa estatal
SEMAF és el sindicat corporatiu de maquinistes de Renfe, amb molta força
dins l’empresa i poca tradició de sindicalisme de país o territorialitzat.
Històricament ha oposat resistència a què la Generalitat apartés Renfe i
Adif de la gestió de Rodalies, tot i denunciar alhora el maltractament de la
xarxa catalana per part d’aquestes empreses; diversos analistes ho qualifiquen “
d’incongruència històrica”.
Davant del deteriorament estructural (infraestructura d’Adif, material
mòbil envellit, inversió insuficient), SEMAF no ha liderat una estratègia de
pressió en clau de model de servei o de defensa del traspàs, sinó sobretot en
clau de condicions i seguretat per al col·lectiu de conducció.
Quan el debat es desplaça cap a traspàs, canvi de model i comparació amb
FGC, l’estratègia de portar el conflicte a tots els operadors catalans –inclosa
una empresa on és minoritari– pot llegir-se com una maniobra per reforçar el
protagonisme del sindicat, uniformitzar el relat de crisi i condicionar
políticament qualsevol canvi de governança del ferrocarril a Catalunya
En el dubte, volem maquinistes catalans, que visquin i treballin a Catalunya.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació