En Mateu 21,12‑13 s’explica:
«Entrà Jesús al temple i expulsà tots els qui compraven i venien dins del
temple; capgirà les taules dels canviadors i els seients dels qui venien
coloms, i els digué: Escrit és: “La meva casa serà anomenada casa de pregària”,
i vosaltres la heu fet cova de lladres».
Aquesta imatge és la clau exegètica: el que molesta a Jesús no és el comerç
en si, sinó que el Temple, espai de trobada amb Déu, esdevingui un lloc de
negoci i de rendibilitat. El problema és la profanació del lloc i la
manipulació dels fidels, que han de pagar preus inflats per sacrificis
“obligatoris”
Mn. Pedrojosé Ynaraja Díaz (Pozaldez (Valladolid) 16 de març de 1933 + Granollers el dia 2 de novembre de 2024 ), autor del llibre “Si el senyor tornés, potser—“, penso que coincidiria amb mi en que aplicant‑ho al merchandising religiós (camisoles amb imatges de Crist, productes “bendits”, imatges de processó massificades, etc.), se’n pot deduir que Jesús acceptaria objectes que ajuden a la recollida, la memòria i la catequesis (rosaris, imatges per a la pregària familiar, vestits de servei litúrgic), sempre que el preu respecti la dignitat i no exploti l’emocionalitat religiosa.
Rebutjaria, en canvi, tot allò que converteix la fe en marca o producte de
luxe, amb preus desproporcionats o dissenys que es fan burla del símbol (per
exemple, imatges de Crist o la creu com a pur accessoris de moda o “streetwear
cristà”)
En paraules modernes, podríem dir: el problema no és adornar-se amb la fe,
sinó que la fe no es converteixi en un adorno. Jesús, amb el seu acte de
purificar el Temple, ens interpel·la a distingir quan el que comprem i venem és
verament signe de convertiment o simplement superstició embolicada en paper de
regal.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació