EL CRIST DE LA PREGUNTA

 L'Evangeli de Marc narra la mort de Jesús amb una intensitat dramàtica única, destacant la soledat i l'abandonament en el clímax de la Passió (Mc 15). Aquesta narració convida a una reflexió teològica profunda sobre el misteri de la Creu com a revelació del Fill de Déu en la seva humiliació total.

Marc descriu els fets amb precisió: la foscor de migdia a les tres de la tarda (Mc 15,33), un símbol de caos còsmic i absència divina; el crit de Jesús "Eloí, Eloí, lemà sabactani?" (Mc 15,34), que cita el Salm 22 i expressa l'angoixa més profunda, fent-se eco de l'experiència humana d'abandonament.

Aquest passatge inspirava la imatge del Crist de la Pregunta, una figura que convida a la introspecció més que a la devoció. No és un Crist que dóna respostes, sinó que interroga —sobre la fe, la injustícia, el sofriment o fins i tot el silenci de Déu davant del món - .

Davant seu, l’espectador no pot mantenir-se passiu: la seva mirada o el seu gest plantegen una pregunta que travessa el temps i la consciència.

En certa manera, aquest Crist simbolitza la recerca humana de sentit. El fet que pregunti, i no afirmi, ens recorda que la fe, com la vida mateixa, sovint s’alimenta del dubte, del camí obert i de la necessitat de seguir buscant més enllà del que entenem.

 L'esquinçament de la cortina del Temple (Mc 15,38) assenyala l'obertura del santuari diví, mentre el centurió pagà, outsider, confessa: "Aquest home era Fill de Déu" (Mc 15,39)

Els passants, sacerdots i escribes es burlen (Mc 15,29-32), mostrant ceguesa davant el Messies sofert; els soldats ofereixen vinagre en burla (Mc 15,36), les dones de lluny , observen els fets  (Mc 15,40-41).

 Recordo com m'impressionava la imatge d'aquest Crist a l'església vella d'Oló, advocada a l'Ascensió de la Marededéu, mal dita Santa Maria per la influència herètica de l'església nacionalcatòlica  que nega allò que s'acordava al Concili d'Efes de l'any 431.