IN MEMORIAM. CAPELLA DE LA SERRA DE SANTA ANNA. SANT MARTÍ DE CENTELLES, OSONA

 

Hi ha una geografia invisible que travessa la història: la dels llocs on l’ànima podia reposar. Oratoris humils, capelles amagades, ermites solitàries o esglésies obertes al silenci. Espais pensats no tant per fugir del món, sinó per tornar-hi amb una mica més de pau. Eren refugis per als ferits —no només del cos, sinó sobretot de l’esperit.

 

Encara avui, per a molts agredits, aquests llocs continuen essent necessaris. Quan el món colpeja, el silenci protegeix. Quan el soroll desborda, la penombra recull. Hi ha una saviesa antiga en aquestes arquitectures: no imposen, acullen; no exigeixen, escolten.

 

Però alguna cosa ha canviat en la manera com entenem la protecció. L’agressor —o potser la societat que el produeix— ja no busca el recolliment, sinó el control. No construeix espais de reconciliació, sinó cambres de seguretat, habitacions del pànic, murs cada cop més gruixuts. On abans hi havia portes obertes a la transcendència, ara hi ha sistemes de tancament.

 

És una mutació significativa: hem passat de protegir la vulnerabilitat a blindar la por. I potser això revela una veritat incòmoda: que hem oblidat com sanar, i només sabem com defensar-nos.

 

Potser el repte no és escollir entre refugi i seguretat, sinó recordar que la pau no neix de l’aïllament, sinó de la reconciliació. Que cap cambra del pànic pot substituir la serenitat d’un espai on un pot, simplement, ser.

 

I potser, en el fons, encara necessitem aquells llocs antics no perquè el món hagi deixat de fer mal, sinó perquè nosaltres hem deixat de saber com fer les paus amb ell.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-serra-de-santa-anna

Llegia de la que havia estat la capella de la Serra de Santa Anna, al terme de Sant Martí de Centelles, a la comarca d’Osona ; construcció d'una sola nau amb planta rectangular i coberta a dues vessants que es troba situada en un petit desnivell del terreny que afecta l'estructura i distribueix l'espai en dos nivells, en el superior del quals s'hi troba ubicada la capella.

 Aquesta capella es troba adossada, per la part de l'absis a la façana oest del mas la Serra de Santa Anna, a la qual dóna el nom.

 

Actualment és utilitzat com a galliner i traster de la masia.

L’edifici presenta diverses modificacions arquitectòniques en la seva estructura, dificultant la seva adscripció cronològica i els seus diversos usos.

La modificació més significativa es troba a la part del sostre i la teulada afectant de forma significativa la coberta de la capella

Si existeixen ens agradarà rebre un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com

Escrivia suara, Adéu a Déu ?.

 Que santa Anna  i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels santmartinencs ,   armenis, kurds,   gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs,  andalusos, extremenys , catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits, saami, nenet, amazics, libis, iranians, sirians,  palestins, pagesos, ramaders, pescadors, usuaris de Rodalies de Catalunya  ,  victimes dels genocidis ètnics, culturals, religiosos   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2026/04/larago-sobreviura-al-pp-vox.html

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.