IN MEMORIAM. SANT MATEU DE PELAROGER. OLOST. EL LLUÇANÈS

 

Hi ha una geografia invisible que travessa la història: la dels llocs on l’ànima podia reposar. Oratoris humils, capelles amagades, ermites solitàries o esglésies obertes al silenci. Espais pensats no tant per fugir del món, sinó per tornar-hi amb una mica més de pau. Eren refugis per als ferits —no només del cos, sinó sobretot de l’esperit.

Encara avui, per a molts agredits, aquests llocs continuen essent necessaris. Quan el món colpeja, el silenci protegeix. Quan el soroll desborda, la penombra recull. Hi ha una saviesa antiga en aquestes arquitectures: no imposen, acullen; no exigeixen, escolten.

Però alguna cosa ha canviat en la manera com entenem la protecció. L’agressor —o potser la societat que el produeix— ja no busca el recolliment, sinó el control. No construeix espais de reconciliació, sinó cambres de seguretat, habitacions del pànic, murs cada cop més gruixuts. On abans hi havia portes obertes a la transcendència, ara hi ha sistemes de tancament.

És una mutació significativa: hem passat de protegir la vulnerabilitat a blindar la por. I potser això revela una veritat incòmoda: que hem oblidat com sanar, i només sabem com defensar-nos.

Potser el repte no és escollir entre refugi i seguretat, sinó recordar que la pau no neix de l’aïllament, sinó de la reconciliació. Que cap cambra del pànic pot substituir la serenitat d’un espai on un pot, simplement, ser.

I potser, en el fons, encara necessitem aquells llocs antics no perquè el món hagi deixat de fer mal, sinó perquè nosaltres hem deixat de saber com fer les paus amb ell.

https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelaroger

Llegia que Pelaroger tenia una capella advocada a  Sant Mateu, de la que  avui en dia no en queda cap resta visible.

 Era una capella depenent de la parròquia de Santa Maria d'Olost documentada l'any 1287 a partir del testament de Bernat Bassil que fundà una llàntia que havia de cremar en la capella de Sant Mateu de Pelaroger.

L’any  1687 quan el bisbe  Antoni Pascual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 - Vic, 1704) visità la Parròquia de Santa Maria d'Olost constatà que l'església es trobava en ruïnes.

Els diluïen  els efectes del concili ecumènic de l'Església catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.  Se’l  coneix com Concili de Trento, en el que es posaven les bases de l’Església catòlica “ moderna” ,   s’acordava la supressió definitiva del concubinat en eclesiàstics, i s’instava a aixecar oratoris, capelles, ermites, i a celebrar aplecs per fomentar la pràctica religiosa.  

 

Per descomptat, si en teniu més informació ou pregats de fer-nos-la saber a l’email castellardiari@gmail.com 

 Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard. 

Com bé deia el Venerable   Antonio Gaudí Cornet,  «Amb els castellans, no ens hi entendrem mai».

L'associació - forçada -  amb el REINO DE ESPAÑA ha estat MOLT negativa en tots els aspectes, també, també, en l'àmbit religiós en el que s'havia produït una simbiosis entre l'Església i el poble, recordeu que aqui dèiem escolans  - els que van a l'escola-  als que al  REINO anomenaven   MONAGUILLOS. 

El mal no sempre ve d'Almansa, el llenguatge  xaró groller, inapropiat, deliberadament inculte, que sovinteja en la programació de les televisions en llengua castellana, en programes on persones de dubtosa honestedat, formació i/O intel·ligència, opinen de tot i de tothom, comença a traslladar-se a la televisió en llengua catalana

 Que  sant Mateu evangelista   i    Sant Antoni de la  Sitja,  i tot l'estol celestial ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels olostencs ,  colomins , pinetencs , sorencs ,  urgellencs ,   montclarencs ,  figuerencs ,  pontarrins ,  ,  pallaresos , amazics, illencs,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits ,  sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders , viatgers de Rodalies de Catalunya ..    i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

A QUI NO ES CANSA DE PREGAR, DÉU LI FA GRÀCIA. 

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern