Quan l’any 2026 s’acabava, Washington brillava amb una eufòria artificial. El president —un home d'eslògans buits i mirades vacil·lants, un “ imbecil “ de manual — havia anunciat “seguretat total”, mentre els satèl·lits militars orbitaven damunt d’un món que tremolava. Les pantalles anunciaven pau, sota els deserts perses però, les forges cremaven.
A Teheran, silenciosament, naixia una nova generació de científics i màrtirs. Havien crescut entre escombraries , sancions i sobre el record de temples destruïts. Els fa especials el fet que parlen poc i treballen molt, i acabaven desenvolupant un arma que no semblava possible: l’espectre digital, un virus que podia fer explotar sistemes energètics, hospitals, avions.
En pocs mesos, aconseguien el que semblava impossible ; Nova York es va enfosquir durant cinc dies seguits; el fum dels gratacels cremats es barrejava amb el silenci dels mercats.
Israel va tancar totes les seves fronteres; els sensors no distingien entre els cossos dels atacants i els fantasmes de les seves víctimes.
Europa, paralitzada per la por, va mirar al cel esperant que l’onada no la toqués.
El món va veure finalment el que s’havia anunciat com “l’última guerra sense exèrcits”: tecnologia contra fe, algoritme contra dolor. Les ciutats eren ombres i aquells que s’havien autoproclamats déus , Trump, Netanyahu , emmudien de pànic.
Enmig del caos, ningú recordava que tot havia començat amb la signatura d’un home foll, que per fugir de l’escàndol Epstein , de pedofília i abusos, feia costat a Netanyahu, i endegava un genocidi a Palestina, el Líban, Síria, el Sudan ,...
L’any 2036, el planeta està cobert de runa electrònica, antenes mortes i cultes clandestins.
S’explica que en vell refugi de Jerusalem algú escriu un nou Llibre de les Revelacions, no per profetitzar, sinó per explicar com un imbecil , va obrir la caixa de Pandora i dins només va veure el reflex de la seva infinita estupidesa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació