GOIGS A LA MEMÒRIA DE MOSSÈN SEBASTIÀ CODINA PADRÓS

Oh, Sebastià, fill de Muntanyola,

llum de santuari i pastor cavaller,

al llarg de camins, de poble en poble,

has sembrat esperança i veritat sincera.

Muntayola et va veure néixer,

Vic et va formar en el sagrat sentit,

i el Talladell, Balenyà i el Vallès

et van aclamar amb cor reconegut.

 

Et recordarem sempre a  Sant Pere de Vacarisses,

reblant el temple, cuidant cada cor,

tocant les campanes amb mans de servent,

refent retaules, fent de Déu un cantor.

Els vostres sermons, tant simples com profunds,

com aigües clares que van al verd,

van fer de l’església una casa de poble,

on tots hi érem, sense cap misteri.

 

Montserrat i l’Ajuda,

santuaris on el teu pas deixava espiga;

devorant camins, carreteres i pujolars,

portaves els goigs com a seny i amiga.

Els goigs de la Mare, de santes i  sants,

els fixaves amb rima, fe i cançó,

ferint amb la ploma el silenci de la gent,

i obrint cor a cor a la pietat.

 

Escrivires sobre maquetes i viles,

sobre Vacarisses i el seu paisatge,

sobre els “pensaments caçats al vol”,

que són records fets vers i missatge.

I al llarg dels llibres i les cròniques vetlles,

hi ha el teu cor de poble, raig de llum,

que ens ha ensenyat a mirar nostres arrels

i a sentir el país com a un gran sum.

 

Fill predilecte de Vacarisses,

ondegen les banderes a la seva memòria,

però més que banderes, hi ha el record de la gent,

que encara et veu passar pel carrer com a història.

T’has fet present en cada processó,

en cada festa, en cada pregària,

en cada goig que encara es canta

i que fa reviure ta paraula preverba.

 

Ets ara amb el teu Déu, que va caminar

pels vials de la terra amb el teu mateix gust,

però la teva petja continua viva

en cada pedra, en cada altar de most.

Muntayola, Balenyà, el santuari de l’Ajuda,

Vic, el Talladell, Vacarisses i Montserrat,

tots aquests indrets són com a cantatge

on el teu nom ressona encara, bon sagrat.

 

Per això et cantem, mossèn Sebastià,

goigs de gratitud, de plors  i de riure,

perquè ens has ensenyat a estimar el poble,

a servir-lo en silenci i en el més petit oferiment que va muntar.

Que la Mare de Déu, que t’ha vist tant de goig,

et prengui per la mà al seu costat,

i que el teu exemple, discret i profund,

no acabi mai, sinó que et vagi a buscar.

 

 

«Que la pau del Senyor sigui sempre amb vosaltres»