TORNAR A VEURE EL BOSC COM UNA ACTIVITAT ECONÒMICA. DOBLEMENT RENDIBLE

 

Hi hagué un temps en què el bosc no era paisatge, sinó sosteniment. No era decorat, sinó ofici; no era silenci, sinó activitat. Cada arbre tenia una destinació i cada camí, una funció. El fum dels forns, l’olor de resina, el cruixir de la llenya tallada i el pas lent dels animals carregats formaven part d’un sistema viu, on el bosc i la comunitat es necessitaven mútuament. No hi havia romanticisme en aquella relació, sinó coneixement, esforç i continuïtat.

Quan l’estultícia dels que manen, decidia que el petroli els enriquiria ràpidament , el bosc fou desposseït del seu valor quotidià, i es va iniciar l’abandonament del mon rural.

Es va trencar el fil invisible que unia generacions amb el territori, i amb ell es van perdre oficis, saviesa i equilibri. El que abans era treball sostingut es va convertir en abandó acumulat. I així, allà on hi havia ordre i aprofitament, hi va créixer el desordre i el risc.

El foc no és només un accident: és, sovint, el resultat d’una absència.

Avui, el retorn a l’explotació econòmica del bosc no és un gest nostàlgic, sinó una necessitat contemporània. Reintroduir la silvicultura activa, impulsar la biomassa, recuperar els oficis forestals i dignificar-ne el treball és tornar a donar sentit al territori.

És entendre que la prevenció no es construeix només amb helicòpters i sirenes, sinó amb mans que treballen cada dia, en una economia que valora alhora que  el treball, l’ocupació racional del territori, i per descomptat  quan fa números ho fa pensant en la col·lectivitat , i no en les castes privilegiades

Fer del bosc una font de riquesa no és només explotar-lo, sinó cuidar-lo amb intel·ligència.

És restablir un pacte antic amb eines noves: tecnologia, mercats sostenibles i polítiques públiques que entenguin que la gestió forestal és una inversió, no una despesa.

Quan el bosc torna a tenir funció, torna a tenir guardians. I quan té guardians, el foc deixa de ser destí per tornar a ser excepció.

El bosc ens ajudarà a reduir la factura del petroli, a recuperar llocs de treballs, farà retornar la vida en indrets oblidats, i sempre, sempre, sempre,  continuarà exercint de pulmó.

Ja anem tard, oi?