EL FAR DE MONTJUÏC. BARCELONA

  

Els que fèiem el servei militar a la Bateria L-1,  estàvem acostumats a veure l’edifici del  Far de Montjuïc, situat al vessant del Morrot de la muntanya de Montjuïc i molt a prop de la històrica zona de Can Tunis, que va entrar en servei l'1 de desembre de 1906,  i l’edifici definitiu d'estil noucentista que observàvem  es va construir entre 1922 i 1925

https://historiesdebcn.com/far-de-montjuic/

El projecte de remodelació i l'edifici actual de maó vist va ser obra de l'enginyer del port Josep Cabestany Alegret. Ens agradarà tenir noticia i del lloc i data de naixement i traspàs  a l’email castellardiari@gmail.com

Completat posteriorment per l'enginyer Mauro Serret Mirete (Madrid, 1 de enero de 1872 - Íbid., 6 de agosto de 1945) amb tecnologia de la casa francesa Barbier, Benard, et Turenne.

L’any 2003 l’Autoritat Portuària, propietària de l’edifici, va iniciar els treballs per rehabilitar l’edifici, que es van completar l’any 2006. L’objectiu era convertir-lo en un espai de convencions per a les activitats de la Comunitat Portuària (estibadors, transitaris, consignataris, agents de duanes…). Es parlava també d’obrir l’edifici a les visites del públic, amb un espai de divulgació sobre els fars.

 El gener de 2007, amb la restauració de l’edifici ja completada, diverses associacions van denunciar que les obres de construcció d’un aparcament i d’una planta soterrani amb mirador afectaven el parc natural de Montjuïc i als jaciments arqueològics de la zona.

 L’ajuntament va paralitzar els treballs, que no tenien permisos i, des d’aleshores, l’edifici del far està tancat i sense ús.

Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"

La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del   Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya).  El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la  "qualificació"  que els atorgaven com a boti de Guerra.  

S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).

El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana

No ajudava la fragmentació competencial ni la  responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).

Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.

Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la  llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!.  , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga -  davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor  - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA -  que assola el país i ha provocat  ja 16 victimes i un desaparegut.  

Només una Catalunya lliure i sobirana,  podria plantejar-se polítiques  demogràfiques que permetessin ocupar  i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa  interessos  espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.

Senyor, font de tota justícia i veritat,

deslliura’ns de la pesta de la corrupció

que corroeix les consciències i enfosqueix la societat.

Que no quedin sense càstig

els jutges i magistrats que perverteixen la llei,

els fiscals que miren cap a una altra banda,

els policies que obliden el seu deure,

els narcotraficants que enverinen els carrers,

els polítics que traeixen la confiança del poble,

i qualsevol funcionari que incompleixi les seves obligacions

posant l’interès propi per damunt del bé comú.

Senyor, que cap malvat quedi sense càstig

Amén !

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern