Les escoles elementals de Canyet ja apareixen documentades als fons
municipals de l'Arxiu de Badalona a finals del segle XIX (1897-1898) i en
fotografies de la dècada de 1920 (com les imatges de l'arxiu Argerich
conservades al Museu de Badalona
L'antiga escola nacional del barri de Canyet (Badalona) va funcionar des de
principis del segle XX (amb registres documentals de classes elementals de nens
i nenes a finals del segle XIX i l'any 1924), tot i que la informació
específica de l'autor o l'arquitecte municipal exacte d'aquell petit edifici
rural no està recollida àmpliament en els catàlegs principals, a diferència
d'altres grans grups escolars de la ciutat de la mateixa època
L'edifici del Carrer Empedrat: L'immoble catalogat formalment com l'Antiga
escola de Canyet se situa al carrer Empedrat, 47.
Ajudeu-nos en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, aquesta tasca no es fa dissortadament des de les administracions “catalanes”, i tal com van les coses, encara no tindrem l’inventari acabat d’aquella dictadura, que ja tornarem a patir-ne una.
Avui tothom està commogut per l’homicidi per desnonament de la María del Carmen Abascal Martín (Madrid, 1938–7 d’octubre de 2026), dissortada ament és el primer, ni ens temem molt que no serà l’últim
Quan preparava aquesta publicació, Catalunya mirava de recuperar-se de les pluges d'octubre, que l'Ermessenda de la Valrà, explicaria tot dient " De la pols del passat tenim avui el camí enfangat"
La victòria del sediciosos feixistes provocava la interrupció del Pla d’obres públiques de la Generalitat de 1935 (el primer pla integral a Catalunya). El franquisme va imposar plans estatals (1939–1944) centrats en la xarxa radial i prioritats polítiques, no en les necessitats locals catalanes. Item més bona part dels tècnics feixistes no tenien la formació necessària, si però la "qualificació" que els atorgaven com a boti de Guerra.
S'imposava un model de creixement no planificat: tant sota el franquisme com sota la democràcia, en aquest període el creixement demogràfic i urbà ha superat la capacitat de planificació i inversió en infraestructures resilients (drenatge, transports, habitatge digne).
El boom migratori i industrial dels 50–60 va generar barris i polígons sense serveis adequats (clavegueram, drenatge, transports), especialment al Vallès i l’àrea metropolitana
No ajudava la fragmentació competencial ni la responsabilitat difusa: la divisió entre competències estatals, autonòmiques i locals ha generat inèrcies, retards i excuses mútues, especialment en infraestructures estratègiques (ferrocarril, ports, eixos viaris).
Sense planificació integral, inversió sostinguda i coordinació institucional, qualsevol fenomen natural o pressió demogràfica es converteix en crisi.
Els catalans, des de 1714 maldem per recuperar la llibertat nacional, i no ens cansem de pregar, Senyor; allibera el teu poble!!!. , allibera'l del "virus de Castilla", i de l'església herètica NAZIONAL que calla - i atorga - davant d'aquesta onada d'incendis a l'estiu i d'inundacions a la tardor - EL QUE PUEDA HACER QUE HAGA - assola el país i ha provocat ja 16 victimes i un desaparegut.
Només una Catalunya lliure i sobirana, podria plantejar-se polítiques demogràfiques que permetessin ocupar i dignificar la totalitat del territori, està clar però, que hi ha massa interessos espuris , que tenen el benefici a curt termini com única opció possible. Anem MOLT tard.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
inFeliços els perseguidors dels justos i de les minories ètniques i/o culturals perquè d’ells és l’infern
.webp)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació