L’església
parroquial de la Sagrada Família de les Termes, a Sabadell, és un edifici
religiós modern, construït durant els anys seixanta del segle XX, que respon a
les necessitats pastorals d’un barri en expansió demogràfica i urbana.
Obra de caràcter
funcional i sobri, típica de l’arquitectura religiosa de postguerra i del
concili Vaticà II, allunyada dels llenguatges historicistes (neogòtic,
neoclàssic) i més propera a una estètica moderna, amb volums nets i materials
senzills. No hi ha indicis que l’edifici tingui una decoració exuberant o un
tractament patrimonial singular; la seva rellevància rau més en la funció
parroquial i comunitària que no pas en un valor arquitectònic destacat dins del
repertori sabadellenc
https://www.diaridesabadell.com/saps-on-es/2024/11/12/saps-on-es-sagrada-familia-sabadell/
https://historiadesabadell.com/2026/05/03/el-barri-de-les-termes/
Si existeixen ens
agradarà rebré un exemplar dels Goigs a l’email castellardiari@gmail.com , i si fos possible imatges del interior
Aquesta església
no té llums de vot,
ni canelobres ni
espelmes grogues,
ni li calen
vitralls que mirin de reüll
per besar les
hòsties i agenollar-se a pregar.
El sermó, sense
incens, és com una llavor
de carn i llum
que cau, tremolosa, al solc viu:
el Parenostre,
pregària de la vida de cada dia,
té gust de pa de
fruita i…
Té gust de pa. Pa
calent, acabat de fer,
que allà, a la
infància blanca, va confiar el seu secret
a qualsevol ànima
amb ganes d’escoltar…
I el Parenostre,
en plena nit, es perd;
corre despullat
pels camps verds
i, tremolant de
dalt a baix, s’enfonsa al mar…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació