La Marta Compte Coll pública una fotografia del Sitjar, una magnífica casa
d'aspecte senyorial antic situada a 950 msnm. molt propera i al sud de la
collada del mateix nom que separa la vall del Ter a Creixenturri i la Vall del
Bac.
Pertany al municipi de Camprodon.
Té grans construccions annexes per a
dependències, d'edificació més moderna, un bon jardí sota la casa i el bosc a
son voltant. Grans vistes al sud sobre la Vall del Bac i el Capsacosta. La casa
es troba sobre el camí ral de transhumància que lliga la Vall del Bac amb Serra
Cavallera i més enllà a través del gual de Can Beia sobre el Ter.
Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny
de 1923) explica que la casa del Sitjar és de les més antigues i nobles de la
comarca.
La tradició la fa remuntar a l'època romana i visigoda, i es conta que quan
Carlemany va venir a Catalunya, tornaren amb ell a sa terra els avantpassats
del Sitjar per a reconquerir llurs dominis perduts.
La casa del Sitjar s'havia anomenat La Fàbrega i, més anteriorment,
Puigpardines.
Els noms de Sitjar i Puigpardines surten en antics documents i en fets
notables de la noblesa catalana com els relatats pel cronista Berenguer de
Puigpardines, entre d'altres.
Des del 1463, en que Bernat de Sitjar es casà amb la pubilla Fàbregues del
Bosc de Sant Bartomeu, segons consta en documents de l'arxiu de la casa, s'ha
conservat sempre en ella el nom de Sitjar.
La casa tenia una alta torre senyorial en la que en la guerra de 1808 el mariscal
francès Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener
del 1826) hi feu posar canons i l'arruïnà, havent-se vist obligats després els
propietaris a rebaixar-la de dos pisos i posar-hi teulat, tal com està avui.
Quan al topònim SITJAR m., ens diu el diccionari català valencià balear
; Lloc on hi ha moltes sitges de blat.
No sabia trobar cap referència de la casa, ni de la capella , a la llista de monuments de Camprodon.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Camprodon
Tampoc al Catàleg de Masies de Camprodon :
https://visitcamprodon.cat/que-fer/historia-i-arquitectura/cataleg-de-masies/
Ho trobava lògic, atès la força políticaque gestiona el Consistori
A escassa distància al sud-est de la casa , en un avançat replà herbat i
voltada de grossos roures es troba la capella advocada a Sant Bartomeu. Obra del segle XII , romànica, petita, de
volta de canó seguit, amb absis rodó, de línies senzilles i amb una sola
finestreta espitllerada en forma de creu damunt de la portada.
Té un petit campanar d'espadanya. En la finestra s'hi veu part d'un tronc
de roure, i diu C.A. Torras que conta la tradició que, pasturant les cabres del
Mas Fàbrega, s'alçaren algunes a trencar branques d'un vell roure, i que les
que tal feren quedaren cegues a l'acte. Van fer estellar el roure i s'hi trobà
en son cor una antiga imatge de Sant Bartomeu. En el seu honor van alçar allí
mateix l'actual capella. La imatge avui no hi és, desaparegué en una de les
guerres d'invasió. En l'altar es guarden relíquies del Sant. Hi ha un retaule,
representant el martiri de Sant Bartomeu, i en un costat del mateix el miracle
de les cabres. Es obra del pintor Jaume Basil,
de primers del segle XVIII. Hi ha també una antiga imatge de Nostra Senyora de
Gràcia.
Aquesta església fou habilitada durant alguns anys, segons consta en antics
documents, com a parroquial de Creixenturri, quan aquesta quedà destruïda en
gran part pels terratrèmols de 1428.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-1010701.xml
http://desdebianya.blogspot.com/2018/03/sant-pau-de-seguries-font-fresca-st.html
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1158_SBartomeuSitja/SBartomeuSitja.htm
Ah!, i sobretot, cuideu-vos molt, els catalans SEMPRE som “ grup de risc” ja per ladesatenció sanitària en que ens deixava el PP, ja per les amenaces genocidesque un dia si, i l’altre també es fan publiques amb total impunitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació