El Pere Julià Subirana publica una fotografia de Can Vallès, al terme
municipal del Bruc, a l’Anoia Montserratina.
El Mapa de Patrimoni ens diu que la masia originària és de planta baixa i
pis coberta a dues aigües de teula amb portal adovellat i una finestra amb
brancals de pedra. Té adossat a la dreta, un cos de planta baixa amb un gran
portal que recorda el seu ús com a cotxeria i un pis que va ser sobrealçat
obrint-hi una finestra. A la part de ponent hi ha un altra cos adossat, de
planta baixa i pis amb una galeria de dues arcades. Aquest, avui destinat a
funcions d'habitatge, anteriorment s'utilitzava per a corrals i palissa.
L'interior conserva la distribució d'una gran entrada amb el celler al fons i
una gran sala a la primera planta. Els diferents espais construïts conformen un
pati que queda tancat. Al davant de la façana principal hi ha l'espai de
l'antiga era. Destaca la conservació de la distribució clàssica de tipologia de
masia catalana i alguns mobles antics.
El primer cognom conegut en aquesta masia és Elies (segles XIV-XV). A
finals del segle XV, segons la confessió en el capbreu del 1496, trobem al mas
Elies a Mateu Moià i la seva dona Caterina. A principis del segle XVI, el
titular del mas era Salvador Golart, pagès del mas Colomer, del terme del
castell de Sant Pere de Pierola, el qual va vendre el mas Elies a Mateu Vallès
el 18 de maig de 1523. Aquest va ser el punt de partida d'una llarga nissaga de
pagesos que durant 500 anys ha posseït les terres i la casa.
El 1609, Jaume Vallès va formar part com a jurat del govern municipal.
Durant la guerra del Francès el 6 de juny de 1808, l'amo de la casa, Pau
Vallès i Rialt va ser mort pels francesos que van ferir també al seu hereu,
Josep Vallès i Jorba. Va ser segurament durant el segle XIX, amb l'expansió del
conreu de la vinya, que a la casa s'hi deurien fer ampliacions destinades a
celler i cups i possiblement la galeria de la banda de ponent. Avui encara
continua essent propietat i estant habitada per l'hereva de la nissaga,
Montserrat Vallès i Febrés.
Al segle XIX es va començar a fer funcionar un forn d'obra situat prop de
la casa en terres de la masia, forn que a partir del 1956 va transformar-se en
unes instal·lacions modernes, arribant a ser una important bòvila durant els
anys 80 del segle XX.
Estic trasbalsat, hem patit les conseqüències de la pèssima gestió dels Serveis Públics, concretament per part d’IBERDROLA, amb la complicitat “necessària” de
NATURGY, i de FECSA-ENDESA:
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/la-mafia-del-reino-de-espana.html
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2021/04/frau-en-la-contractacio-dels-serveis.html
Ahir em trucaven des de Madrid, la Comissió Nacionals dels Mercats i la
Competència, ha rebut la meva denuncia, em deien que obriran una investigació, esperem
que “ les portes giratòries” no obstrueixin els camins de la justícia, oi?
Maleeixo davant Déu, a tots els que per acció u omissió, permetent que
aquesta mena d’accions quedin sense sanció.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació