IN MEMORIAM DE LES TROBADES NAZIS A LA CASA JOAN CASAS ARXER. SANT FELIU DE GUIXOLS. L’EMPORDÀ JUSSÀ.
Llegia que fou construïda per Rafael
Masó Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - Girona, 13 de juliol de 1935) per
encàrrec de Joan Casas i Arxer (1839 - 1923) en una gran
finca sobre la platja de Sant Pol, un espai que el creixement urbanístic de la
Costa Brava ha transformat radicalment.
El Xalet consta de planta baixa, pis, soterranis i golfes. La planta baixa
és la principal amb un hall d'entrada i varies sales (menjador, saló de té i
biblioteca), separades per panells de vidriera, l'escala i la cuina. La planta
superior inclou els dormitoris i el bany. Tot i que la casa es conserva en
força mal estat, s'aprecia la importància que Masó va donar a la ceràmica
vidriada, tan a l'exterior com a l'interior: plafons, arrambadors, columnes i
baranes sortides de l'obrador de La Gabarra de La Bisbal. En aquesta obra
intervenen artesans i artistes com Fidel Aguilar Marcó (Girona, 20 de juliol de 1894 - Girona, 21 de
febrer de 1917), que projecta els relleus de guix de l'interior i el model del
corn de l'abundancia de la porta, el serraller Nonito Cadenas, els vidriers
Rigalt i Granell i el guixaire J. Pericot.
La casa es conserva en mal estat pel que fa a l'exterior, i ha sofert
modificacions d'una certa importància.
La dictadura franquista cedí la residència als seus aliats nazis, i en
aquella època es coneixia com a Hogar Alemany i formà part d’una xarxa de
centres articulada per l’Auxilio Social Alemany per diverses localitats
espanyoles. Un signe evident de la connivència de la dictadura franquista amb
el Tercer Reich -l’Alemanya feixista de Hitler- malgrat la suposada neutralitat
de l’Estat espanyol.
L’administrador de l’Hogar Alemany de Sant Pol era l’alemany Richard
Schwenke Moser, establert a Sant Feliu temps abans de 1936 i empleat de la
fàbrica de suro C. A. Greiner, a qui algunes fonts documentals assenyalen com a
representant o cap del Partit Nazi a Sant Feliu. En el transcurs de la seva
existència, l’Hogar Alemán rebé nombroses visites d’autoritats espanyoles i
alemanyes, algunes d’estretament vinculades al Tercer Reich. Per exemple, la
que realitzaren el juny de 1943 la cap del Servei exterior del Partit
Nacionalsocialista alemany, Ingeborg Niekerke, i la delegada territorial de la
Secció Femenina de la Falange a Alemanya i madrina de la División Azul, Celia
Jiménez Costeira .
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1822461-ricardo-el-nazi-de-sant-feliu.html
A mitjan setembre de 1944 l’Hogar acollí 106 refugiades alemanyes
provinents de la França ocupada, que haurien fugit del país veí davant l’avanç de
les tropes aliades. Eren majoritàriament noies menors de 30 anys, solteres i
amb oficis com el de secretària, bibliotecària, infermera, mestra... Moltes
foren reubicades poc temps després en altres residències alemanyes de l’Estat
espanyol i algunes es traslladaren a l’estranger.
Després de la derrota d’Alemanya, el maig de 1945, l’Hogar Alemán encara va
seguir en actiu, segurament fins a l’estiu. Després, a l’interior de l’edifici
hi quedaren nombrosos mobles i objectes que foren sostrets il·legalment per
l’alcalde Vicenç Gandol Jordà (Sant Feliu de Guíxols, 1891-1991). i l’inspector de
policia Luís Díaz Moré.
L’any 1946 la directora de l’Hogar Alemán, també alemanya, regentava un bar
restaurant a Barcelona, mentre que Richard Schwenke seguia vivint a Sant Feliu
i treballant a la fàbrica Greiner.
Els feixistes es feien amb moltes propietats “ manu militari “, una bona
part continua en mans dels seus descendents.
Va ser notable al cas de la Musclera a Palafrugell.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació