ESGLÉSIA DE DORRES, ADVOCADA A SANT JOAN EVANGELISTA. LA CATALUNYA “ SEGRESTADA “ PER LA MAL DITA REPÚBLICA FRANCESA.

 

El Vicent Miralles Tortes, publica una fotografia de l’Església  parroquial de Dorres, advocada a Sant Joan Evangelista.




Actualment, Dorres,  juntament amb els pobles d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, Bolquera, Èguet, Eina, Enveig, Er, Estavar, Font-romeu, Odelló i Vià, la Guingueta d'Ix, Llo, Naüja, Oceja, Palau de Cerdanya, Porta, Portè, Sallagosa, Santa Llocaia, Targasona, la Tor de Querol, Ur i Vallcebollera, de l'Alta Cerdanya, els Angles, Font-rabiosa, Formiguera, Matamala, Puigbalador, Ral, de la comarca del Capcir, i les viles de Montlluís, Prada i Vilafranca de Conflent i els pobles d'Aiguatèbia i Talau, la Cabanassa, Campome, Canavelles, Catllà, Caudiers de Conflent, Censà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Escaró, Eus, Fontpedrosa, Jújols, la Llaguna, Els Masos, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Planès, Ralleu, Rià i Cirac, Sant Pere dels Forcats, Sautó, Serdinyà, Soanyes i Toès i Entrevalls, de la comarca del Conflent. forma part del cantó número 13, dels Pirineus catalans (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Prada.


La Rosa Maria Asensi i Estruch , el  Maties Delcor Alexis (Palau de Cerdanya, 1919 — Montpeller, 20 d'agost del 1992) /, l’Enric Ventosa i Serra , el  Llibert Claver i Salvat , el  Joan Cruanyes i Ràfols i  l’Enric Romea i Rosas, escriuen a :

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0712401.xml


L’església de Sant Joan Evangelista de Dorres, a causa dels desperfectes soferts al llarg dels anys i les modificacions introduïdes per adaptar-la a la conveniència i el gust de les diverses èpoques, ha tingut moltes intervencions que n’han alterat força l’estructura primitiva, d’una nau capçada a llevant per un absis semicircular.


La fàbrica original, datable al segle XII, és visible en part de la capçalera i al frontispici. Les parets laterals o bé han estat en gran part eliminades pels arcs que comuniquen la nau amb les capelles laterals o són reconstruïdes. L’aparell original és de filades horitzontals bastant desiguals, amb carreus de pedra escalabornada amb un lleuger escairat.


Tant l’absis com la nau tenen la volta apuntada i carreguen directament a les parets sense cornisa d’imposta.


L’absis és desfigurat per una gran finestra rectangular amb un ull de bou el·líptic a sobre, a més d’unes filades de carreus grans dalt de tot.


El campanar és de paret, amb dos buits inferiors per a les campanes, coronats per arcs de mig punt. La part superior del campanar d’espadanya ha estat completament modificada i en comptes d’un buit més petit, centrat sobre els dos inferiors, hi ha un tall que ha permès instal·lar dues campanes petites sobreposades, amb la qual cosa tot el conjunt assoleix una alçada insòlita. Darrere d’aquesta paret s’amaga un cos afegit per a la maquinària del campanar.

 

Dos grans aljubs a ponent i un altre entre la porta d’entrada i l’angle sud-oest acaben de modificar l’aspecte exterior d’aquest edifici. Les finestres tampoc no són les originals o bé han estat molt alterades.


En una capella del costat de migdia és venerada la Mare de Déu de Bell-lloc, que va ser traslladada a aquesta parròquia en deixar-se sense culte el santuari de Bell-lloc durant l’època de la Revolució Francesa




La Marededéu que es venerava en aquell santuari és de característiques diferents a les altres verges cerdanes. No encaixa en cap grup i és de difícil datació. Hi ha qui pensa que pot ser del segle XI. Té la cara molt llarga i fosca, com el Nen que té assegut al genoll esquerre. Amb la mà esquerra aguanta un llibre sobre el genoll i beneeix amb una llarguíssima mà dreta. És una imatge de 46 centímetres d'alçada, amb unes figures molt primitives i exageradament desproporcionades


No perdem l’esperança del retorn a la llibertat de Catalunya, sembla que  L’Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron (Amiens, Somme, 21 de diciembre de 1977), ha tingut una revelació divina, i comença a retornar elements patrimonials adquirits de forma “ no correcta”. Catalunya també s’integrava a França de forma si més no  irregular.

https://www.ccma.cat/324/franca-obre-el-debat-sobre-el-retorn-de-lart-africa-espoliat-en-lepoca-colonial/noticia/2888857/

Comentaris