ESCOLA PIA BALMES. BARCELONA. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

 

Havia trobat alguns enllaços MOLT interessants d’àmbit exclusivament barceloní :

 

Escoles històriques de Barcelona

 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Escoles_hist%C3%B2riques_de_Barcelona

 

L’ENSENYAMENT DE L’ESGLÉSIA A LA CIUTAT DE BARCELONA.

 

DIRECTORI ESTADÍSTIC. TESI DOCTORAL

 

Autor :  MANUEL GARCÍA GARGALLO  (Barcelona, 24 de juny de 1973)

 

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=1

 

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

 

https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=3


Escola Pia Balmes (1899-1912). Passeig de Gràcia, 114. Gràcia.


Col·legi Externat de pagament. Originat en l’Acadèmia Balmes de 2ª ensenyança, fundada per un Mossèn, Francesc Galí.


L’any  1899 els Escolapis se’n fan càrrec de l’Acadèmia, incorporant la 1ª ensenyança.


Primer centre escolapi sense ensenyament gratuït. Alumnes: 230 (1900); 300 (1908); 400 (1909). En 1912 es trasllada, tot i que es continua esmenant aquesta adreça fins 1918


El 1926 el pare rector Salvador Soler comprà un solar al xamfrà de la Travessera de Gràcia amb el carrer Balmes i l’arquitecte Domènec Sugrañes i Gras, també escrit Domènech Sugranyes, (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938) començà les obres per un nou edifici de col•legi, el qual s’inaugurà el vint-i-set de novembre de 1928.




http://laplega.escolapia.cat/2010/02/escola-pia-balmes-barcelona.html

 

Amb motiu de la llei coneguda com de Congregacions de 1933 que prohibia als ordes religiosos l’ensenyament, es constituí la Mútua Escolar de Pares de Família del Col•legi Balmes que donà continuïtat a l’educació cristiana.


Entre 1952 i 1957 es realitza una ampliació al solar annex del carrer Balmes, obra de Jaume mestres Fossas (Barcelona, 1892 - Barcelona, 1981 , amb relleus d'Antoni Tàpies Puig (Barcelona, 13 de desembre de 1923 – ibídem, 6 de febrer de 2012) a la façana.




http://laplega.escolapia.cat/2010/02/escola-pia-balmes-barcelona.html


Escrivíem a :

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/05/els-franciscans-van-impartir-docencia.html


.., cal recordar, ara i aquí, que sense  la contribució en l’àmbit de l’educació de l’Església catòlica, el REINO figuraria en un lloc d’honor entre els països amb més analfabets. Altrament, la situació de fallida del REINO,  pot comportar – no son bona gent – ultra el desmuntatge de la sanitat publica, que ja està en marxa com la reducció dels drets socials, que només puguin accedir a la formació de “ qualitat “ les persones amb recursos. El futur es dibuixa fosc, quasi negre.

 

L’actuació del Cardenal,  Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940), i quasi la totalitat de la Jerarquia eclesiàstica, fent costat als revoltats feixistes va ser greu, MOLT GREU,   amb tot, com recordava sempre l’Ermessenda de Valrà “Errare humanum est”


Com a tants i tants catalans – i àdhuc a les bones persones, d’arreu del mon -  el tema del català i les restriccions que es volen TORNAR a posar per al  seu ensenyament, a mi en té revoltat.

 https://www.vilaweb.cat/noticies/el-psc-soste-que-la-nova-llei-dona-compliment-a-la-sentencia-i-assegura-la-vehicularitat-del-castella/


Està clar que dels partits mal dits “ constitucionalistes”  no se’n pot esperar res de bo.  


A l’època del José Rodrigo y Villalpando, I marqués de la Comuerta (Zaragoza, 1668 – Madrid, 7 de diciembre de 1741), les instruccions eren “"...de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" , d’aleshores ençà però, els botxins “  a por ellos “;   s’han acostumat a fer les seves maleses  amb plena consciència de la seva immunitat.

 

Fa més de 300 anys que ho intenten sense èxit, confiem en que l’ Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) ho encerti, oi?


En la infinita  confiança en Déumaleeixo a tots aquells que persisteixen en la dèria de destruir Catalunya.

 

Comentaris