Aquell dia que vaig anar a fer una consulta a la biblioteca. Vaig trobar una revista en la qual, vaig llegir la següent història d’aquest poble de Manuel:
“L'església està dedicada a Santa Anna, encara que la patrona de Manuel és la Verge de la Misericòrdia”.
En la guerra de Successió, a Manuel tingueren lloc uns esdeveniments dramàtics, quan el 1706 s'enfrontaren i moriren més de trenta maulets a mans de l'exèrcit botifler. L'església fou incendiada i mort el rector. Aquesta es troba a la plaça del Rector Pasqual Vidal.
L'origen de Manuel és incert, encara que el seu topònim és d'origen àrab (Mahuel) i significa "eixida o confluència d'aigües".
Antiga alqueria islàmica de la qual, en 1467, el senyor territorial Vicent Ferrer, Cavaller de Xàtiva. En 1496 va passar a Joan de Tallada i en 1515 és vinculada en baronia; posteriorment va ser propietat dels Quintana i dels comtes de Castellar i Carlet. En 1609, amb l'expulsió dels moriscs, van estar deshabitades les 31 cases de moriscs que hi havia.
En 1611 se li va donar carta pobla. En 1663 va tornar a tenir 40 cases habitades. Cavanilles va contar que, en 1795, produïa arròs, seda, blat i dacsa. Des de 1782 s'explotaren, per ordre de Carles III, unes salines que hi havia en el seu terme. En el 2021, tenia 2452 habitants.
També hi ha un dit a Manuel, que hi havia un jove que es deia Manuel.
Quan se’n va anar a la milícia, ja tenia vint-i-un anys.
Quan li va preguntar el caporal que com li deien, ell li va contestar que es deia: Manuel.
Després el caporal, amb molt de respecte li va preguntar, el nom de sa mare. I aquest li va dir: “Manuela”. Seguidament, li va interrogar pel de son pare. Aquest li va contestar: “Manuel”.
-“No fotes!”, li va contestar el caporal.
Per últim, li va preguntar on vivia. El tal Manuel va respondre: “Visc a Manuel”.
Rafael Molero Cruz.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació