El Matias En Mais Castanyer, publica un fotografia de Santa Magdalena de Perella , al municipi de Sant Joan de les Abadesses, a la
comarca del Ripollès, Patrimoni Gencat ens diu que és una capella romànica que
avui es troba abandonada i sense culte. Fou construïda abans del 1145 pels
propietaris de Can Perella, gran mas veí conegut des del 1126
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/11/ermita-de-santa-magdalena-de-parella.html
Aquesta capella es troba coronant un dels petits puigs que emmarquen la
banda dreta del riu Ter, entre Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de
Segúries, a 900 m d’altitud i a la falda de la serra Cavallera que li fade fons
, vora l’extrem de llevant del terme
municipal.
El camí per a anar-hi comença en un trencall, a mà esquerra vers tramuntana,
situat al punt quilomètric 15,30 de la carretera de Sant Joan a Camprodon, poc
abans d’arribar al pont dels Plans. El camí travessa el Ter pel pont de Parella
i amb mig quilòmetre aproximadament arriba al mas Parella. La capella és
visible des de la carretera
L’església de Santa Magdalena de Parella fou construïda poc abans de l’any
1145. El 21 d’abril d’aquell any, l’hisendat de nom Parella i la seva muller
Cordovana, propietaris del mas Parella, juntament amb llurs fills, oferien al
monestir de Sant Joan de les Abadesses l’església de Santa Magdalena que ells
acabaven d’edificar a l’alou de Parella, propi del monestir. L’església quedava
sotmesa al rector de Sant Joanipol, el qual havia de nomenar un capellà, mentre
que els fundadors es reservaven el dret de patronat.
L’església, que mai no ha estat parròquia amb terme propi i ha estat més
aviat una ermita o santuari, era vinculada al mas Parella, documentat, segons
Parassols, des de l’any 914, i que l’any 1126 fou infeudat al matrimoni format
per Parella i Cordovana, juntament amb el mas Planes i altres terres per l’abat
de Sant Joan de les Abadesses, Berenguer Arnau.
Aquesta capella, que ha tingut sempre la consideració de santuari on hom
acudia amb motiu de calamitats públiques, actualment només té culte
eventualment, i el dia de l’aplec que s’hi celebra el diumenge següent a la
festa de Santa Magdalena.
Es tracta d’una senzilla capella d’una nau de planta sensiblement
rectangular, coberta amb volta apuntada, sense absis aparent, orientada al
nord-oest, seguint la direcció de la vall, tal com és costum habitual a la
comarca del Ripollès.
El presbiteri actual es troba a l’extrem oposat, o sigui, al sud-oest, i la
porta és a la façana lateral nord-occidental. Aquesta porta té una petita
arcada adovellada sobre una llinda gruixuda, amb una porta que conserva dues
filades de ferramenta.
Com a elements que han estat afegits posteriorment cal esmentar la
sagristia i el campanar. Pel que fa a l’interior, no podem pas estudiar-ne el
tipus d’aparell, puix que aquest és parcialment enguixat i amb pintures
sobreposades.
Es tracta d’una senzilla capella d’una nau de planta sensiblement
rectangular, coberta amb volta apuntada, sense absis aparent, orientada al
nord-oest, seguint la direcció de la vall, tal com és costum habitual a la
comarca del Ripollès.
El presbiteri actual es troba a l’extrem oposat, o sigui, al sud-oest, i la
porta és a la façana lateral nord-occidental. Aquesta porta té una petita
arcada adovellada sobre una llinda gruixuda, amb una porta que conserva dues
filades de ferramenta.
Com a elements que han estat afegits posteriorment cal esmentar la sagristia i el campanar. Pel que fa a l’interior, no podem pas estudiar-ne el tipus d’aparell, puix que aquest és parcialment enguixat i amb pintures sobreposades
Enmig de la nau hom pot observar una junta als murs, la qual es fa més
visible des de les façanes laterals, especialment la sud-oriental, així com
senyals que la capella fou sobrealçada a partir d’un ràfec mutilat que ha
quedat en un nivell més baix. El canvi de qualitat de la pedra i de l’aparell
de la façana sud-oriental desconcerta a l’hora d’escatir l’estat originari
d’aquesta capella.
Els carreuons han estat ben disposats en filades i ben travats, tot i que
és ben palesa una textura diferent, apreciable, tal com hem dit, a les façanes
laterals, especialment la del costat sud-oriental.
La coberta ha estat feta amb teula de ceràmica i amb dos vessants, amb una
petita cornisa de pedra.
Tot i que la capella en treballs és utilitzada, es troba força ben
conservada.
Quan al topònim Parella/ Perella :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=30496
La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,
ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders
públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis
sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “
democraciola” maleïda. Dit això, ens
alegrem de la suspensió de la vaga de metges, que escoltava al Telenotícies de
la Nit. Esperem que uns i altres posin
fill a l’agulla per evitar tant como sigui possibles la mort de més i més
pacients en les llistes de “ desesperació”.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html
Els evangelis expliquen que Ponç Pilat,
donava a triar als jueus entre Jesús i Barrabàs – i triaven aquest segon-
, la tria que ens proposa l’inefable
Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, Barcelona, 5 de mag de 1966) – el
càrrec polític que acumula més morts en la seva àrea de competència desprès del
sàtrapa -, és entre els casinos i els
jocs o entre la vida i la salut dels que viuen a Catalunya, les noticies diuen que hi ha un pacte entre ERC
i PSC, ens temem el pitjor.
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/crims-per-omissio.html
De vegades la pau, no és més que por.
https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació