EL MAL DIT PONT DEL DIABLE DE LA BASTIDA DE BELLERA. EL PALLARS JUSSÀ.

 

L’Ester Gonzalez Vidal, publica fotografies del pont, romànic,  mal dit del Diable , a la Bastida de Bellera, hom pensa que possiblement fou construït pels monjos de Sant Genís, es dreça 46,7 metres per damunt de la llera del barranc, és d'un sol ull. Fa 2 metres d'amplada, 15,6 de llargària, i la llum de l'arc únic és de 7 metres. L'ull està format per una gran arcada semicircular. Les dovelles que formen l'arc són grosses, ben treballades i escairades. Els carreus que formen la resta del pont són més petits i menys treballats, molt ben disposats en rengleres. Aquestes rengleres són més perfectes al costat meridional, i menys, amb espais reomplerts amb pedres que fan de falca, al septentrional. També al costat nord hi ha un tros de pont reconstruït, segurament en una època molt propera a la nostra. Els estudiosos que han desenvolupat treballs sobre el pont en situen la construcció al segle XI

Com tots els pont del diable, té una llegenda que n'explica la construcció. Conten que una pastora de la Bastida de Bellera duia a pasturar el seu ramat a les muntanyes del Ban de Larén, al vessant meridional del qual es troba el monestir de Sant Genís. Per poder-hi dur el ramat, havia de fer una considerable volta. Un bon dia, pel camí se li va presentar un jove d'aspecte molt agradable, el qual li oferí de fer el pont si ella s'avenia a certes condicions, que els llibres obvien. La noia s'hi avingué, posant ella també però, una condició: que de primer, el pont havia d'estar construït. El diable disfressat de noi galant va acceptar sense pensar-s'ho, i va posar mans a la feina. Quan a mitjanit duia la darrera pedra per al pont, arrencada del castell de Sarroca, un monjo del monestir va aconseguir passar per aquell lloc. Sorprès de l'obra, de la rapidesa amb què s'havia fet i de la gosadia de la construcció en aquell lloc, es va persignar, convençut que allò era obra del diable. Dit i fet: hi hagué un terratrèmol, se sentí una forta pudor de sofre, i el diable fugí torrent avall, deixant el pont inacabat i deslliurant, així, la pastora de la Bastida dels seus compromisos, que haurien estat la perdició del seu cos i de la seva ànima.

Anem endarrere oi?. El diable havia de fer un pont, per accedir carnalment a una pastora, i ara, dia sia, dia també, qualsevol mal nascut, sol  o en “ manada “ , accedeix carnalment menors, adolescents, joves , dones fetes i dretes i àdhuc gent gran, i se’n  acostumen a  sortir indemnes.   Coses de les terribles DEMOCRÀCIES PLENES.