Respecte d’aquesta advocació de Santa Magdalena, tinc – ho confesso
públicament - una particular debilitat, i en el seu dia - ja fa força temps –
en vaig esmerçar en el seu estudi, i tot seguit us exposo algunes dades : La
figura d’aquesta Santa, de la que se’n parla poc, però clar i entenedor en els
evangelis [ pels que conservem encara la capacitat lectora ] no te cap màcula,
ni segona interpretació possible, Lluc ens diu a 8,1 : Algunes dones acompanyen
Jesús, i cita textualment : algunes dones que havien estat curades d’esperits
malignes i de malalties : Maria , l’anomenada Magdalena, de la qual havien
sortir set dimonis.
Magdala, ( antiga ciutat de Palestina, a Galilea, prop del llac Tiberiades.
Lloc de naixement de Maria de Magdala. El nom actual es Migdal ) no en saben
gaire coses més, l’enciclopèdia catalana - La Gran - no en diu res. La seva
ubicació prop del llac ens permet pensar que gaudia i potser gaudeix encara
avui d’un clima mediterrani, molt similar al de la mateixa ciutat de Roma ;
aquesta circumstància ens dona peu alhora a plantejar-nos Magdala com un lloc
on molts del romans que tenien responsabilitats en l’administració d’aquells
territoris, i tenien la seva casa, o almenys una casa on retirar-se a descansar
en els seus períodes d’esbarjo.
No hi ha cap afirmació de que Maria Magdalena fos – o no - jueva, Mt 4,23 i
següents en relació a Llc 8,2, ens permet formular la tesis de que Maria
Magdalena es d’ascendència romana, vídua amb recursos econòmics , que posarà en
endavant a disposició permanent de Jesús i els seus deixebles, com a
conseqüència de la seva conversió. En el text es diu que li havien sortir set
dimonis, - avui sabem que les malalties d’origen nerviós i/o mental per la
mentalitat d’aquella època, eren dimonis que tenien les persones dintre dels
cos – la vida de Maria Magdalena fins a la trobada amb Jesús devia haver estat
un patiment continu que veurà el seu final amb la guarició, aquesta es la causa
primera de la conversió de Maria Magdalena, la seva pròpia sanació ; el
posterior seguiment de Jesús , la seva presència en el miracle de la
multiplicació dels pans i dels peixos, l’escolta atenta i admirada del sermó de
les benaurances , portaran Maria Magdalena al costat de la Creu, on – una
vegada més – farà costat a Maria, mare de Jesús en el seu dolor.
Maria, dita la Magdalena, es una figura bàsica en la tasca evangelitzadora
de Jesús, no òbviament al nivell dels 12 escollits, però si juntament amb
d’altres persones, en el suport econòmic i logístic al Mestre i als seus
deixebles, el paper de les torres, sol ser més enaltit que els dels fonaments,
sàpiguem tots plegats, que les unes només poden existir si les altres aguanten.
Enlloc sens parla de Maria Magdalena en termes que ens permetin afirmar la
seva edat, hi ha però una constant, es una de les companyes habituals de Maria,
mare de Jesús, tenim doncs una informació que ens dona peu a imaginar-nos que
aquesta afinitat podia venir de que ambdues tenien una edat semblant, propera
als 50 anys, i fins i tot, que també en ambdues es donava la situació d’ésser
vídues en primeres noces.
Jesús atorga un paper principal a les dones en contra del sentiment
generalitzat a l’època de considerar-les únicament objectes de dret i no
subjectes. Recordem el paper mediador de Maria en el miracle de les Noces de
Qana, aquí s’inicia aquest paper que la pietat popular associa a Maria, la
d’intercedir davant Jesús. En la resurrecció i contra el costum que recull Mt.
18,16 tota qüestió ha de ser resolta per la declaració de dos o tres
testimonis, tenim el testimoni d’una única dona, el que no li dona cap valor en
el món jueu, alhora que reforça justament per a nosaltres , la creença en la
resurrecció, que no es desenvolupa seguint uns protocols normalitzats, - avui
en diríem standars – sinó que confirma aquest paper rellevant de les dones, en
la persona de la Magdalena.
Maria Magdalena tindrà un paper excepcional en la resurrecció, serà
testimoni presencial– el primer – que veurà a Jesús, seva es l’exclamació
rabuni , (Mestre ) quan Jesús la crida pel seu nom .
La tradició oriental afirma que, després de la Pentecosta, Maria Magdalena
va anar a Efes on va viure juntament amb la Verge Maria i Sant Joan, i que va
morir en aquella Ciutat , on es va iniciar el seu culte. A mitjans del segle
VIII, hi ha constància que Sant Wilibaldo va anar en romiatge fins a Efes per
visitar el Santuari de Maria Magdalena. L’any 886 les relíquies foren
traslladades a Constantinopla.
Segons una de les tradicions franceses àmpliament estesa a l’ occident,
Maria Magdalena, juntament amb Llàtzer i les seves germanes, va venir a la
Provença a predicar l’evangeli.
Durant els darrers trenta anys de la seva vida visqué a La Sainte Baume. La
devoció a la Santa s’estengué també per terres catalanes.
Més enllà del paper evangelitzador que la pietat popular adjudica a la
Magdalena , i que no estem en condicions d’afirmar ni de negar. La presència
silenciosa i discreta de la Magdalena , sempre al costat de Maria, mare de
Jesús, recolzant activament l’acció evangelitzadora del Rabuni, te ja, almenys
per a mi , una força que justifica sobradament la seva declaració de santedat.
Maria de Magdala, la Magdalena, es l’exemple palès de tantes i tantes
persones, que d’una manera callada, quasi anònima, fan el que cal fer, sense
demanar res, sense esperar res, deixant-se guiar únicament per la gràcia de
Déu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació