ESGLÉSIA DE BAIASCA, ADVOCADA A SANT SERNI I A LA MAREDEDÉU. LLAVORSÍ. EL PALLARS SOBIRÀ

 L’Emilio Martinez Saavedra, publica una fotografia d’un paisatge innivat, en primer plànol veiem el nom de Baiasca, poble del Pirineu català, al  terme municipal de Llavorsí, a la comarca del Pallars Sobirà.

L'església parroquial de Baiasca ¡, advocada a  Sant Serni  -  que com Sant Martí, Santa Fe,.. , ens portaven els francs - es troba a la part més alta del poble. 

Fotografia. Jordi  Contijoch Boada

Edifici d'origen romànic molt transformat en èpoques posteriors.

 El temple actual és d'una sola nau flanquejada per capelles laterals i coberta amb volta d'arestes sobre la qual descansa el llosat a dues aigües de llicorella. 

La part més interessant és la capçalera original situada a llevant formada per un absis semicircular doblat, que salva el fort desnivell del terreny, decorat amb dos nivells d'arcuacions llombardes a l'exterior.

Fotografia. Jordi  Contijoch Boada

 A l'interior també hi trobem els dos nivells, l'inferior ocupat per una espècie de cripta. 

Excepcionalment, es conserven in situ les pintures murals del segle XII descobertes a la dècada dels setanta. 

El campanar es troba adossat al mur que tanca la nau pel seu extrem oest; va cobert per un agut capitell de llicorella. L'entrada es fa per una senzilla porta situada en el mur de migdia. Els paraments són d'aparell pissarrós molt fosc, sense desbastar i de mida irregular amb morter de calç.

Al Museu Diocesà d'Urgell s'hi conserva, procedent d'aquesta església, una talla romànica de la Mare de Déu amb l'Infant, del segle XIII.

https://www.baiasca.cat/el-municipi/turisme/romanic/lesglesia-de-sant-serni

Escrivíem suara; el Pallars sobirà fou objecte de dures represàlies al mes de maig de1938, fins 67 persones afusellades,  bona part dones, ancians i nens, per ordre de l’ Antonio Sagardía Ramos (Saragossa, 5 de gener de 1879-Madrid, 16 de gener de 1962) que va destacar per les massacres comeses per la columna sota el seu comandament al Pallars Sobirá, Sagardía és conegut com el "Carnisser de Pallars". Aquest assassinats però, no es van considerar suficients per atorgar-li un títol nobiliari, com si va rebre, de forma pòstuma,  Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, Sòria, 9 de novembre de 1891 — Burgos, 21 d’octubre de 1952),  que en la campanya d’Extremadura ordenà una de les pitjors matances del conflicte (prop de 4.000 morts a la ciutat de Badajoz el 14 d’agost de 1936), que li valgué l’apel·latiu d’“el carnisser de Badajoz”, i en la batalla de l’Ebre (1938), ordenà l’afusellament de centenars de presoners de guerra, entre els quals hi havia els quaranta supervivents de la brigada Botwin de les Brigades Internacionals, per la seva condició de jueus. El gener del 1939 deixà que les tropes marroquines sota el seu comandament es lliuressin al saqueig, les violacions i els assassinats a Reus i a Tarragona.

El marquesat de San Leonardo de Yagüe, fou creat el 22 d’octubre de 1952.

En aplicació de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de Memòria Democràtica, fou suprimit el 21 d’octubre de 2022. 

El  - possible - retorn al Gobierno de partits  NO  democràtics, fa témer com a mal menor, la rehabilitació del títol.

Que la Marededéu de Baiasca  elevi a l’Altíssim la nostra pregaria, Senyor, allibera el teu Poble !!!