EXISTEIX ENCARA LA CASA DE L’ANTONI CAMPS RAMÓN AIXECADA EN ELS TERRENYS CONEGUTS COM LA TAMARITA ?. SARRIÀ. BARCELONA

 

El Carlos Yuste Royo,  pública fotografies del Monestir de Pedralbes  que identifica erròniament com el  “jardin Tamarinto . Paseo San Gervasi”

Fent recerca trobava a :

https://catalegarxiumunicipal.bcn.cat/ms-opac/permalink/1@202121

Antoni Camps i Ramon, veí de Sarrià, sol·licita permís  l’any  1849 per construir una casa de camp en un terreny de vinya conegut com la Tamarita, a la parròquia de Sant Gervasi. Plànol de façana del mestre d'obres Jaume Feliu i Castelló.

https://www.eltemps.cat/article/16627/sant-gervasi-de-cassoles-de-llogaret-rural-a-zona-residencial-burgesa

Està clar que res te a veure amb la Torre Tamarita, aixecada en el període 1911-1929,  en els terrenys comprats a  començament del segle XX,  per  l'industrial cotoner Llorenç Mata i Pons (1847-1911),  a qui succeïa a títol d’hereu  el seu nebot Alfred Mata i Julià ( en sabem la  data de traspàs, no però, la de naixement , sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email castellardiari@gmail.com ) aquest  va encarregar la construcció d'aquest palauet, a més de tres altres xalets per cadascun dels seus fills, situats a la part alta de la finca, ja fora de l'actual parc a l’arquitecte Melcior Vinyals i Muñoz (Barcelona, 26 d'agost de 1878[2] - 1938), i  l'enjardinament a Nicolau Maria Rubió i Tudurí   Maó,  ( Menorca 5 de febrer de 1891 - Barcelona 4 de maig de 1981) ;va ser un dels seus primers treballs i hi va començar a desenvolupar el seu concepte de «jardí mediterrani», tot i que també hi va introduir elements típics del jardí renaixentista, com ara la plaça dels Quatre Continents, amb escultures de Virginio Arias   Cruz (Ránquil, Chile, 8 de diciembre de 1855 - Santiago de Chile, 17 de enero de 1941) .

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=13748

https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2020/04/la-casa-alfred-mata-julia-i-els-jardins.html

Accepto com un error “humanum est”  la publicació del  Carlos Yuste Royo ,  sense perjudici però, de fer-ne un seguiment.