Donava la sensació que el sol s’havia aturat damunt de la Figuerosa
quan superàvem l’ermita de Sant Marçal i ens endinsàvem –
sense cap indicació – pels camins de terra per arribar-nos fins a Conill, poble minúscul que ha donat però, molt a parlar, filmar i
escriure :
https://latartraneta.wordpress.com/2014/11/28/els-misteris-de-conill-cunill/
http://caminsenlanatura.blogspot.com/p/tarrega-conill.html
https://www.novatarrega.cat/noticia/153241/la-rehabilitacio-del-poble-de-conill-paralitzada
https://www.lamira.cat/visions/1641/conill-moribund
https://www.tarrega.cat/pobles/conill
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/07/esglesia-de-la-mare-de-deu-del-roser.html
Coincidíem amb el que havia estat durant 20 anys Alcalde d’Ossó de Sió, que
ens explicava que havia estat a Madrid amb el seu tractor per reclamar ajudes
per a la pagesia.
L’Ajuntament de Tàrrega diu a la seva pàgina del lloc de Conill: el petit
poble de Conill estava format antigament per cinc cases pairals: cal Cinca, cal
Frare, cal Palau, cal Pont i cal Vilafranca. Aquestes cases, construïdes durant
la segona meitat del segle XVIII, juntament amb l’església parroquial de la
Mare de Déu del Roser (1702), donen forma a una petita plaça. És significatiu
esmentar l’existència d’un antic acord de poble, segons el qual no era permès
d’edificar cap més casa. Aquest fet provocà que el poble no cresqués més, i
segurament, fou una de les causes que més incidiren en que Conill estigui
deshabitat des de l’any 1980. L'antiga premsa d'oli i el fust de la creu de
terme es preserven al Parc de Sant Eloi de Tàrrega, exposat als visitants.
L’enciclopèdia – coneguda aquí com de “ Barcelona “ en diu ; el poblet de
Conill, deshabitat des del 1980, és situat en un turó de 350 metres d’altitud al peu del torrent de Sant Gil.
L’indret fou conquerit vers el 1070 pel comte Ermengol IV d’Urgell.
La primera referència a la seva antiga església es troba en l’acta de
consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, on consta que estava
subjecta a l’esmentada canònica. Aquesta vinculació a Guissona no perdurà, ja
que en la butlla de confirmació de béns que el papa Eugeni III atorgà l’any
1151 a la canònica de Santa Maria de Solsona, el temple de Santa Maria de
Conill figura entre les seves propietats. Poc temps després, l’església de
Conill és esmentada com a possessió de Santa Maria de Solsona, en l’acta de la
tercera consagració d’aquesta església, l’any 1163.
L’actual edifici de Santa Maria de Conill, construït el 1702, no conserva
cap vestigi del primitiu temple.
El poble que retratàvem el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, és la imatge més perfecta de termes com, devastació , espoli, abandó, incúria ,...
Quan al topònim Conill no és pacífic;
derivat de CUNICULUM 'galeria subterrània',
mot identificat com ibèric per Plini, amb el significat de galeries de mines.
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=15210
No trobàvem cap indici que vinguí a corroborar l’existència de 'galeries
subterrànies', ens agradarà però tenir-ne
noticia en el seu cas a l’email castellardiari@gmail.com
El dissabte 8 de juliol de 2023, aixecàvem acta de projectes fracassats :
https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/07/noves-dades-sobre-la-possible-autoria.html
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/07/in-memoriam-de-lermita-de-sant-roma-de.html
Davant de la devastada església que havia estat advocada a la Marededéu del
Roser, elevàvem a l’Altíssim la nostra pregària, Senyor, allibera el teu poble
!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació