La Montserrat Anguila Presas, pública una fotografia de la façana de l’esglésiaparroquial de l’Armentera, a l’Empordà sobirà, advocada a Sant Martí de Tours,
Patrimoni Gencat ens diu que és una edificació
i aïllada gairebé completament, amb una
sola nau, creuer i capelles laterals.
L'accés a l'església es fa a través d'una porta de mig punt emmarcada per
motllures amb base quadrada. A aquesta porta s'hi arriba a través de tres
graons formats per carreus. A on s'hi podem veure l'aparell, és a les dues
cantonades de la façana gràcies a l'encoixinat de carreus. Un altre element de la
façana a on veiem l'aparell és al campanar, un campanar octogonal, amb
obertures de mig punt actualment parcialment tapiades. L'últim element a
destacar és una creu cèltica que es troba a la intersecció de la coberta a dues
aigües just al centre de la façana. Al costat esquerre de l'església sobresurt
el transsepte de l'església i en una de les parets veiem una filada de carreus
rectangulars que pertanyen a les restes romàniques de l'església. El mur
lateral dret com el mur posterior no estan arrebossats. Cal destacar del mur
posterior els contraforts i el teulat a quatre vessants de la coberta de
l'absis, a diferència de la resta de l'església que és a dos vessants.
L'absis és pentagonal i té un petit rosetó a la part superior. La decoració
de tota l'església és neoclàssica tal com queda reflectit en les pilastres amb
capitells corintis amb fust llis i una base quadrada, que trobem a cada costat
de les quatre capelles laterals que hi ha a banda i banda de l'església.
Aquestes capelles estan inscrites en arcs de mig punt amb volta d'aresta al
seu interior. Les pilastres sostenen una cornisa que sosté alhora la volta de
canó amb llunetes de l'església. Sobre les capelles laterals hi ha unes
obertures en arc de mig punt que corresponen al trifori de l'església que uneix
els dos costats a la part posterior de l'edifici i acaba a les dues capelles
laterals més properes a l'absis. La façana de l'església és senzilla, totalment
arrebossada, que impedeix veure l'aparell, i només en trenquen l'harmonia la
porta d'entrada, el rosetó i les petites finestres que pertanyen a l'escala del
campanar.
Quan al topònim, Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 -
Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) defensa etimològicament que VILLA ARMENTARIA, deriva del llatí ARMENTUM 'cap de bestiar gros': doncs: 'vila que es dedica a
llur cria: la cria de vacum i equins’
Que Sant Martí de Tours, avergonyit per la repressió que practica la mal dità,
República Francesa, i alleugerit pel resultat de les eleccions del 23.7.2023, elevi a l’Altíssim la pregària del
poble català, i d’altres col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera
el teu poble !!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Exercint el seu dret de rèplica ens ajuda a contrastar la informació